I si la democràcia no ens servís?

Aquells que argumenten que existeix un vincle natural entre capitalisme i la democràcia falsegen la realitat de la mateixa manera que l´Església Catòlica s´hi presenta com la defensora de la democràcia i els drets humans davant l´amenaça del totalitarisme ...

(...) En els exultants dies de 1989, les masses socials postcomunistes creien que la democràcia els portaria l´abundància de les societats consumistes d´Occident, mentre que avui, vint anys després, tan bon punt han comprovat que l´abundància està encara per arribar, es revolten contra la democràcia i la responsabilitzen de la situació.

(...) si la majoria de la gent s´oposa als necessaris canvis estructurals de l´economia, ¿no s´hauria de concloure que la inferència lògica (si més no una d´elles) passa per l´acceptació que, diguem una dècada, l´elit il•lustrada hauria de fer-se amb el poder, fins i tot per mitjans no democràtics, a fi d´aplicar les mesures necessàries i posar els fonaments d´una democràcia realment estable. (...) Si se sotmet els països en vies de desenvolupament a un procés de “prematura democratització”, es cau en un populisme que desemboca en el desastre econòmic i en el despotisme polític. No és estrany que els països del tercer món que més èxit econòmic coneixen actualment (Taiwan, Corea del Sud o Xile) són justament aquells que no adoptaren un règim plenament democràtic sinó després d´un període de govern autoritari.

¿Potser no és aquest el millor argument a favor de la via xinesa al capitalisme, per oposició a la fórmula russa? (...) Els xinesos han seguit els passos de Xile i Corea del Sud, emprant sense recances el poder autoritari de l´Estat per controlar les despeses socials de la transició al capitalisme i aconseguint així evitar el caos. En resum, l´estranya combinació d´un capitalisme acompanyat d´un règim comunista, lluny de constituir una anomalia absurda, ha resultat ser una benedicció disfressada (tot i que força òbvia). Si Xina s´ha desenvolupat amb tanta rapidesa no ha estat malgrat viure sota un règim autoritari comunista, sinó justament gràcies a ell.

(...) Allò que ens resulta més molest del cas de la Xina actual és la sospita que el seu capitalisme autoritari no és tant que ens recorda el nostre passat, la repetició del procés d´acumulació capitalista que a Europa es va estendre del segle XVI al XVIII, com que pot ser un signe del futur. ¿Què succeiria si “la viciosa combinació del fuet asiàtic amb el mercat borsari europeu” revelés ser econòmicament més eficaç que el nostre capitalisme liberal? ¿Què succeiria si aquesta combinació ens assenyalés que la democràcia, segons l´entenem els occidentals, ha deixat ja de ser la condició i el motiu del desenvolupament econòmic per esdevenir el seu entrebanc?

Slavoj Zizek, De la democracia a la violencia divina. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010, pàgs. 132-136