Sobre la digitalització de les aules.

Va dir-ho el conseller d'Educació, dies enrere, a Els matins de Josep Cuní: "hem d'estar a l'alçada dels nostres alumnes". Ho deia amb relació a la substitució dels llibres de text per ordinadors portàtils, és a dir, a la digitalització de les aules, pràctica que enguany s'ha estès a molts instituts. Per descomptat, el conseller hauria pogut utilitzar altres arguments, però no, va preferir deixar en evidència l'educació finlandesa, que, amb la presència de dos ordinadors per aula, no deu estar a l'alçada dels seus alumnes. Si no m'erro, "estar a l'alçada" significa respondre a les expectatives o a les necessitats d'algú o d'alguna cosa. Així, quan diem que un polític no està a l'alçada dels ciutadans volem dir que no respon a les expectatives que hi han dipositat els seus votants. I si afirmem que algú no està a l'alçada de les circumstàncies allò que volem expressar és que, contràriament al que era d'esperar, és incapaç de gestionar la resolució d'una situació o d'un conflicte. Doncs bé, si fins ara les expectatives dels alumnes (no pas de tots, però sí de bona part, si més no dels més sincers) eren que el professor es posés malalt, es convoquessin vagues i s'ha- guessin de suspendre classes per culpa de la nevada, en endavant les expectatives seran que la xarxa se saturi, els virus s'expandeixin, augmentin els robatoris del cablejat de coure i els ordinadors es pengin.

Quant a les necessitats, més que parlar d'una alçada genèrica hauríem de parlar d'alçades, la qual cosa vol dir posar-nos de puntetes, quan el nivell de l'alumne així ho reclami, i agenollar-nos, si cal, per ajudar-lo a posar-se dret. O és que la hiperdigitalització garantirà l'èxit d'allò que no hem sabut fer amb un llibre, un guix i una pissarra? Que hi hagi nens i nenes que ja han après a llegir a través de l'ordinador, com vaig sentir a explicar el nostre conseller a l'acte d'inauguració dels darrers tallers de llengua i literatura catalanes, només significa que aquests nois tenen més probabilitats d'acabar miops i geperuts abans que els altres. Si d'això se'n diu estar a l'alçada dels temps, eixamplem els corredors escolars i ben tornades siguin les carrutxes. Tant de bo m'equivoqui, però temo que els ordinadors són cridats a ser la plastilina del segle XXI.

 

Jordi Estrada, Estar a l´alçada, Regió 7, 18/09/2010