Una nova controvèrsia ciència-religió.

"Atès que hi ha una llei com la gravetat, l'Univers pot crear del no res i ho fa", escriu Hawking. "La creació espontània és la raó que hi hagi alguna cosa en lloc de res (...) No cal invocar Déu perquè s'encengui la llum i tiri a caminar l'Univers". En realitat, la postura de Hawking no és nova. En el pròleg de la primera edició de la seva obra supervendes Breu història de l'Univers, publicada el 1988, l'astrònom Carl Sagan escriu: "Hawking està intentant, com ell mateix afirma, entendre la ment de Déu. I això fa que sigui encara més inesperada la conclusió d'aquest esforç: un Univers sense frontera en l'espai, sense principi ni final en el temps, i en el qual un creador no té res a fer ".

La postura de Hawking tampoc és nova a la ciència. El recorda el cosmòleg britànic John Peacock, participant en un recent congrés sobre cosmologia organitzat a Benasque per Juan García Bellido i finançat per la Fundació BBVA: "Fa 200 anys, el físic francès Laplace va ser criticat per Napoleó per excloure Déu de la seva explicació sobre com es va formar el sistema solar, la famosa resposta de Laplace va ser: 'No necessito aquesta hipòtesi'. Hawking està aplicant la lògica de Laplace a tot l'Univers, en lloc de només al Sistema Solar, però la qüestió de fons és la mateixa " . (...)

És cert, diuen els historiadors de la ciència, que el treball del científic devia néixer de la mateixa curiositat que va fer germinar la religió. Però en cert moment la ciència va llaurar el seu propi camí. "En època de Newton no es podia pensar en qüestions científiques sense, tard o d'hora, arribar a la qüestió de Déu", explica José Ferreirós, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Sevilla. "La cosa va deixar de ser així en el segle XIX, abans d'Einstein. Per què va canviar? Perquè 'Déu ha mort' a la societat, com va dir Nietzsche. El desenvolupament de la ciència i de la filosofia moderna va tenir molt a veure amb aquesta mort, però també la Revolució Francesa, la fi de l'Antic Règim ". Per Ferreirós, "el tema religiós és avui més que res un assumpte privat".

No deixa de ser curiós que la teoria del Big Bang la proposés precisament un sacerdot. El 1927, el belga Georges Lamaitre va postular que l'Univers està en expansió i que, per tant, devia haver un començament- va descriure la seva teoria com "un ou còsmic explotant en el moment de la creació" -. Pocs anys després, l'astrònom Edwin Hubble va observar que, efectivament, les galàxies s'allunyen entre si. Però durant la major part del segle XX, i fins que fa unes dècades les proves a favor del Big Bang van començar a considerar irrefutables, la idea que hi va haver un temps zero va ser molt discutida -entre d'altres pel prestigiós físic Fred Hoyle, precisament el autor del terme Big Bang, que defensava un Univers sense principi ni fi i que vinculava l'èxit del Big Bang precisament al seu bon encaix amb la idea religiosa de creació- .

Mónica Salomone, Si lo dice un científico, va a misa, El País, 05/09/2010
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/dice/cientifico/va/misa/elpepisoc/20100905elpepisoc_1/Tes?print=1