Teòlegs que volen ser científics. Científics que volen ser teòlegs.

La ciència, que tracta d'explicar el funcionament dels éssers naturals, no necessita ni pot recórrer en cap cas a un ésser sobrenatural per donar compte de la realitat. Ni quan es tracta de l'origen de l'univers ni quan parla de la funció fanerògama de les plantes. Si fes tal apel · lació deixaria de ser ciència i es convertiria en teologia o nigromància. Els científics procuren comprendre el que passa a la natura fins on poden i de vegades fins i tot una mica més enllà, però sempre aplicant criteris lligats a l'experiència i la deducció racional. Si de sobte invocar Déu no aclaririen res sinó que confessarien palesament que ja no saben més, perquè com bé va dir Spinoza, la voluntat de Déu no és sinó l'asil de la ignorància. En aquest punt, per cert, també la gent senzilla que no som savis (inclosos els creients més fervorosos), compartim el seu criteri: provin a dir als passatgers d'un avió a punt d'enlairar-que s'han substituït les revisions tècniques de rigor per ruixar els motors amb aigua beneïda i ja veuran què s'organitza en les sortides d'emergència.

Déu no "explica" res de l'ordre del material, ni l'evolució dels éssers vius, ni l'origen de l'univers, ni la pol.lució dels oceans o l'escalfament global. Per descomptat, tampoc la ciència pot "explicar" per què el que hi ha existeix i si té algun "sentit" comprensible per a nosaltres. Els científics ficats a teòlegs-encara que siguin negatius-són tan risibles com els teòlegs que intenten fer ciència ... ficció. Llavors, què pensar de la polseguera aixecada per les afirmacions de Hawking, magnificades i distorsionades pel sensacionalisme? Doncs que el seu llibre, de ràpida aparició, va a vendre ... divinament.

 

Fernando Savater, La vacante de Dios, El País, 10/09/2020
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/vacante/Dios/elpepisoc/20100910elpepisoc_5/Tes?print=1