Vel i socialització femenina.

Per elles el vel és l´emblema, el símbol públic d´una adhesió a un sistema de representació i socialització. (...)

Per descomptat, no hi ha que subestimar la dimensió polisèmica del vel ni la diversitat manifesta dels significats de la mobilització islamista per al seu component femení. En una societat on el seu marc material (i concretament els transports) imposa una promiscuïtat mal acceptada culturalment, el vel pot oferir una protecció que la vida diària no és capaç de garantir. "Quan la meva filla es posa el hijab i renuncia a la promiscuïtat -assenyala Muhammad Tozy-, per descomptat s´està apropiant d´una identitat cultural, però questa identitat és eficaç en la mesura que és una resposta a una situació concreta de bloqueig. En un restaurant universitari, amb les seves files, o en els autobusos plens on la promiscuïtat molts cops posa en perill la integritat física, el hijab esdevé una reivindicació vital".

François Brugat, El islamismo cara a cara, Biblioteca del Islam Contemporáneo, Edicions Bellaterra, Barna 1996