lògica de la individualitat

És una lògica simple i temible que implica que allò que està absolutament separat tanca, si pot dir-se així, en la seva separació quelcom més que allò simplement separat. Per ser absolutament sol, no hi ha prou que jo ho estigui, cal a més que jo sigui l´únic que estigui sol. El que precisament és contradictori. La lògica de l´absolut violenta l´absolut. L´implica en una relació que rebutja i exclou per essència. La relació (la comunitat) no és, si és que és, sinó allò que desfà en el seu principi -i sobre la seva clausura o sobre el seu límit- l´autarquia de la immanència absoluta.

Jean-Luc Nancy, La comunidad desobrada, Arena Libros, Madrid 1999