Laïcisme pragmàtic i l´ús del vel.

Del laïcisme tou o pragmàtic també podem distingir tres aspectes: 1) L´escola no pot ser un reducte tancat que funcioni al marge del que succeeix a la societat: “La laïcitat ben entesa no consisteix a dissimular les diferències entre els estudiants, amagant les seves particularitats, sinó a ensenyar-les i a respectar-les justament perquè són diferències. L´ambient educatiu només ha de diferenciar-se del món exterior en els aspectes necessaris per complir la seva tasca. És convenient que dins el centre convisquin obertament ètnies, religions i costums , com les que existeixen a la vida real. L´escola és un excel•lent laboratori, on es poden ensenyar als alumnes els avantatges d´aquesta convivència entre diferents formes de vida, sense necessitat d´amagar els signes que els distingeixen”. (Augusto Klappenbach) 2) La repressió directa de signes religiosos el que aconsegueix és crear una falsa idea del que és la identitat de les persones, sobredimensiona l´aspecte religiós per sobre d´altres aspectes que fins i tot poden tenir més influència en la vida dels individus: “La necessitat crucial de registrar identitats plurals de les persones i la seva elecció de prioritats té més valor que el reemplaçament de les classificacions civilitzacionals per una categorització basada en la religió. De fet, l´ús cada vegada més comú de les identitats religioses com a principi essencial –o únic- de classificació ha generat una gran imperícia en l´anàlisi social. En particular, ha hagut una gran pèrdua de comprensió en no distingir entre (1) les diverses filiacions i lleialtats que té un musulmà, i (2) la seva identitat islàmica en particular. La identitat islàmica pot ser una de les seves identitats que la persona considera important (tal vegada fins i tot crucial), però sense negar per això que hi ha altres identitats que també podrien ser significatives”. (Amartya Sen) 3) L´escola ha de ser el lloc del raonament i la llibertat: “si s´ha d´escollir entre el vel i l´escolarització de la nena, per a mi no hi ha cap dubte que ha de prioritzar la segona opció. Entre d´altres coses perquè és el millor camí perquè un dia la Shaima, pel seu compte i risc, pugui decidir deixar el vel a casa. ¿O no hauria d´ésser l´ideal de tota escola aconseguir l´emancipació dels alumnes: que cadascú sigui capaç de pensar i decidir per si mateix, sense comptar ni amb els teus pares, ni amb els teus mestres, ni amb ningú?” (Josep Ramoneda)

Bibliografia:
Augusto Klappenbach, De inmigración, multiculturalismo y velo islámico, Claves de razón práctica, nº 178, diciembre 2007
Amartya Sen, Identidad y violencia. La ilusión del destino. Buenos Aires, Katz Editores, 2007
Josep Ramoneda, La sombra del velo, El País, 07/10/2007
http://www.elpais.com/articulo/opinion/sombra/velo/elpepusocdgm/20071007elpdmgpan_2/Tes?print=1