política (segona modernitat)

La tasca de la política ha assolit el seu propi límit. Veiem que els problemes que aclaparen les societats i els governs nacionals ja no poden ser resolts nacionalment; aquesta és la idea central. No penso, com moltes altres persones, que el canvi en la concepció de la frontera impliqui la fi de la política. Ens trobem davant la fi de la política dels Estats-nació basada en les fronteres concebudes en termes pretèrits. En general, la política exemplifica el que entenc per segona modernitat. Els governs d´avui en dia estan confrontats amb les conseqüències paradoxals a causa del fet que totes les seves activitats i iniciatives qüestionen la pròpia legitimitat de les seves institucions. La meva hipòtesi és que la política ha de pensar més enllà de les fronteres. La política ancorada en el nacionalisme metodològic s´entesta a mantenir la idea de sobirania absoluta, reafirmant alguna cosa així com una teoria autàrquica, segons la qual les institucions creuen que ha de resoldre les coses soles, sense els altres. Si s´uneixen esforços, es dóna un enriquiment de les oportunitats d´acció. La cooperació crea productivitat. Això significa que els Estats nacionals han d´estar vinculats entre ells.

Ulrich Beck, Entrevista de Daniel Gamper, en Barcelona Metrópolis, nº 70, Tardor 2007