El
Natan jueu planteja la convivència humana des de dos supòsits: en primer lloc, que cada ésser humà té una casa, entenent per casa no només una tradició pròpia, sinó també una història personal amb les seves ferides i cicatrius. En segon lloc, que l´home és més que la seva casa. Per molt senyalada que estigui la seva història a sang i foc, l´home pot sobreposar-se i pot conviure amb els altres homes. La tolerància que neixi d´aquí ha de reconèixer la diferència existent entre els homes: diferència de cultura, llengua i gustos, però també les desigualtats i injustícies causades per l´home amb el que ens plantegem la convivència. La superació de la
particularitat consisteix a tractar l´altre, al diferent, a l´estrany, al foraster, com un igual a un mateix. En comptes de ser un "bàrbar", com deia la cultura grega, ser un "proïsme". El
sorgiment del concepte de ser humà coincideix i consisteix en el
reconeixement d´humanitat en l´altre diferent. Cal que es noti que no som éssers humans -i, per tant, iguals en humanitat- perquè fem abstracció de les diferències, sinó a partir de les diferències. És una igualtat que es fa visible com a resposta a la diferència. La tolerància és un altre nom per a la justícia. El
cosmopolitisme va unit a la figura de l´estrangeria. Som cosmopolites quan ens trobem a l´estranger com a casa i quan tractem al de fora com de casa. Si no hi haguessin forasters, no tindríem idea de la diferència i, per tant, no
transcenderíem els nostres propis límits.
Reyes Mate,
Luces en la ciudad democrática, Pearson/Alhambra, Madrid 2007
Comentaris