dialèctica universalitat-identitat

Tota proposició universal apareix en el context d´una identitat. Universalitat i identitat no s´oposen. Això és una abstracció. S´hi està sempre en un mitjà identitari més o menys determinat, on en un moment donat sorgeix una proposició que va més enllà de la identitat. (El cristianisme, per exemple, va més enllà de la identitat jueva, però sorgeix en el seu interior). Una proposició universal consisteix sempre en donar la volta a la posició conservadora, és a dir, intentar que l´element creador prevalgui sobre el purificador. En el moment en què predomina l´element creador, sorgeix quelcom que s´adreça a tothom. El límit identitari es trenca parcialment, i dic parcialment perquè mai no es trenca absolutament. Es trenca en la forma d´un missatge universal. La universalitat no és una propietat de tot el món, no és una certesa que es pugui afirmar sobre tot el món, sinó quelcom adreçat a tothom. Hi ha identitats, però també sorgeix de tant en tant quelcom que va més enllà de llurs límits.

Alain Badiou, La potencia de lo abierto: universalismo,diferencia e igualdad, Archipiélago nº 73-74