Origen de la servitud.

És un fet extraordinari i, tanmateix, tan comú -i per aquesta raó cal lamentar-se més i sorprendre´s menys- és veure un milió de milions d´homes servir miserablement, tenint el coll sota el jou, constrets per una força molt gran, sinó que en certa manera (semblen) encantats i tenir el cor-robat pel sol nom d´UN, del qual no han de respectar el poder, ja que està sol, ni estimar les qualitats, ja que és, en la seva opinió, inhumà i salvatge. (...)

Però, ¡Déu meu! ¿Què pot ser? ¿Com direm que es diu? ¿Quina desgràcia és, o quin vici, o més aviat, quin desgraciat vici és aquest de veure a un nombre infinit no obeir sinó servir; no ser governants sinó tiranitzats, no tenint bens, parents, ni fills, ni la vida mateixa que sigui d´ells? (...)

Són els mateixos pobles, doncs, els que es deixen o, més aviat, es fan sotmetre, ja que decidint no servir, serien, per això mateix, lliures. És el poble qui s´esclavitza, el que es talla el coll, ja que, tot i tenint en les seves mans l´escollir estar sotmès o ser lliure, abandona la seva independència i pren el jou, consenteix en el seu mal o, millor dit, el persegueix. (...)

Aquest que us domina tant no té més que dos ulls, no té més que dues mans, no té més que un cos, i no té ni una cosa més de les que posseeix l´últim home d´entre els infinits que habiten en les vostres ciutats. Allò que té de més sobre tots vosaltres són les prerogatives que l´heu atorgat perquè us destrueixi. ¿D´on prendria tants ulls amb els quals us espia si vosaltres no se´ls haguéssiu donat? ¿Com que té tantes mans per colpejar si no les pren de vosaltres? (...) us debiliteu per fer-lo més fort i rude i així permeteu que us lligui més curt. ¡Feu coses tan indignes que ni  les bèsties mateixes aguantarien ni suportarien! Però podeu alliberar-vos no només si ho proveu sinó simplement si ho voleu. Tingueu la voluntat ferma de no servir més a ningú  i sereu lliures. No desitjo que li forceu, ni li feu caure del seu lloc; sinó únicament no aguantar-lo més; i el veureu com un gran colós a qui se li ha tret la base, que cau pel seu propi pes i acaba trencant-se.

Etienne de la Boëtie, Discurso de la servidumbre voluntaria o el Contra uno, Tecnos, Madrid 1986
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/el-poder-i-la-poltica