La segona modernitat suposa la desaparició d´alguns dels principis bàsics que havien de ser protegits i
desenvolupats per les institucions modernes. La tesi és que no vivim en la
postmodernitat, és a dir, en un moment en què han desaparegut els principis de la modernitat, sinó en una constel.
lació en què els principis s´ha
radicalitzat i la seva divisió s´ha superat. És per això que les institucions i les fronteres d´abans són qüestionades radicalment. Es tracta de les
conseqüències de la victòria de la modernitat que han posat en dubte els fonaments de les institucions. Pensem, per exemple, en els drets humans. En un primer moment es van
institucionalitzar en l´àmbit de la ciutadania; eren, doncs, els drets dels ciutadans. És per això que, com va dir de manera contundent
Hanna Arendt, els drets humans valen menys que el paper en què estan impresos. És a dir, calia tenir un passaport per estar protegit per aquest drets, perquè l´Estat era qui garantia els drets humans com a drets dels ciutadans. L´experiència de la barbàrie a Alemanya va posar de manifest que just la institució que ha de protegir i garantir els drets dels ciutadans pot ser la que els amenaci i els vulneri en tota la seva amplitud. D´aquesta experiència en va sorgir la idea que calia garantia els drets amb
independència de les fronteres; no els drets dels ciutadans, sinó els dels éssers humans. En resum, la segona modernitat és una realització
radicalitzada dels principis de la primera modernitat.
, Entrevista de
Daniel Gamper, en Barcelona Metrópolis, nº 70, Tardor 2007
La segona modernitat suposa la desaparició d´alguns dels principis bàsics que havien de ser protegits i desenvolupats per les institucions modernes. La tesi és que no vivim en la postmodernitat, és a dir, en un moment en què han desaparegut els principis de la modernitat, sinó en una constel.lació en què els principis s´ha radicalitzat i la seva divisió s´ha superat. És per això que les institucions i les fronteres d´abans són qüestionades radicalment. Es tracta de les conseqüències de la victòria de la modernitat que han posat en dubte els fonaments de les institucions. Pensem, per exemple, en els drets humans. En un primer moment es van institucionalitzar en l´àmbit de la ciutadania; eren, doncs, els drets dels ciutadans. És per això que, com va dir de manera contundent Hanna Arendt, els drets humans valen menys que el paper en què estan impresos. És a dir, calia tenir un passaport per estar protegit per aquest drets, perquè l´Estat era qui garantia els drets humans com a drets dels ciutadans. L´experiència de la barbàrie a Alemanya va posar de manifest que just la institució que ha de protegir i garantir els drets dels ciutadans pot ser la que els amenaci i els vulneri en tota la seva amplitud. D´aquesta experiència en va sorgir la idea que calia garantia els drets amb independència de les fronteres; no els drets dels ciutadans, sinó els dels éssers humans. En resum, la segona modernitat és una realització radicalitzada dels principis de la primera modernitat. 
Comentaris