Tinc un drac en el meu garatge.

"En el meu garatge viu un drac que escup foc per la boca".

Suposem (...) que jo li faig a vostè una asseveració com aquesta. Tal vegada li agradaria comprovar-la, veure el drac vostè mateix. Al llarg dels segles ha hagut innombrables històries de dracs, però sense cap prova real. ¡Quina oportunitat!

- Ensenyi-me´l - em diu vostè.

Jo li porto al meu garatge. Vostè mira i veu una escala, llaunes de pintura buides i un tricicle vell, però el drac no hi és.

- On és el drac? - em pregunta.

- Oh, hi és aquí - contesto bellugant la mà vagament -. Em vaig oblidar de dir-li que és un drac invisible.

Em proposa que cobreixi de farina el terra del garatge per a què quedin marcades les petjades del drac.

- Bona idea – replico -, però aquest drac sura en l´aire.

Llavors proposa emprar un sensor infravermell per detectar el foc invisible.

- Bona idea, però el foc invisible tampoc emet calor.

- S´hi pot pintar amb un spray el drac per fer-lo visible.

- Bona idea, només que és un drac incorpori i la pintura no se li enganxaria.

I així successivament. Jo contraresto qualsevol prova física que vostè em proposa amb una explicació especial de per què no funcionarà.

Carl Sagan, El mundo y sus demonios, Planeta, Barna 2005

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.