Les dificultats del l´aplicació de la regla d´or.

Atès que l´anomenada regla d´or és sens dubte el candidat més obvi per a una ètica global, crec que val la pena explicar breument perquè no resulta molt efectiu. Com hem vist, aquesta regla té dues molt esmentades versions que no són equivalents. A vegades, en la més modesta versió negativa, ens urgeix a no fer als altres el que no voldríem que ens fessin; altres vegades, en el més exigent to positiu, ens ordena que fem als altres el que voldríem que ens fessin a nosaltres. Això no obstant, de qualsevol de les dues maneres expressa una idea atractiva: quan fem coses als altres, imaginem com es veu el món des del seu costat. (...)
Segons algunes descripcions, la persona a qui li hem fet el que nosaltres considerem el bé pot alegrar-se d´aquest acte; segons altres, pot no alegrar-se. Suposem que som un metge que contempla la possibilitat de salvar la vida d´una Testimoni de Jehovà mitjançant una transfusió de sang. El que volem fer és el següent: salvar-li la vida. això, és clar, és exactament el que ens agradaria que ens fessin a nosaltres si estiguéssim en la mateixa situació mèdica que aquesta pacient. També, podríem suposar, és el que ella vol que li fessin. (...) Per desgràcia, no és això el que vol la pacient. (...) El primer problema que es presenta en la pràctica quan s´aplica la regla d´or -en qualsevol de les seves versions- és que, per aplicar-la, a més de saber per què faig alguna cosa als altres -a més de conèixer la descripció de l´acte que m´importa-, he de saber com repercutirà aquest acte en els altres. (...)
La idea que subjau a la regla d´or és que hauríem de prendre seriosament els interessos dels altres, que hauríem de tenir-los en compte. Ens insta a conèixer la situació per posar-nos en el seu lloc. Aquest objectius els cosmopolites els ratifiquem. L´únic inconvenient és que no podem afirmar que segui fàcil recórrer aquest camí.

Kwuame Anthony Appiah, Cosmopolitismo. La ética en un mundo de extraños, Katz, Buenos Aires 2007
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-regla-d-r-i-el-respecte

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació