La Lluna de Cleveland.

Si en alguna ocasió heu rebut una carta del centre on estudien els vostres fills amb un encapçalament així, sisplau, no els ho tingueu en compte. Molt probablement qui hagi redactat el text pertanyi a aquella generació d'estudiants de Filologia de la Universitat de Barcelona que fa uns anys van protagonitzar un amotinament quan, a iniciativa del professorat del departament, van voler sotmetre'ls a una prova d'ortografia abans d'atorgar-los la titulació que els permetria desembarcar a les aules al crit de: "Yà estic aquí!".

Això sí, després de passar unes oposicions en què el mateix president del tribunal va signar els resultats en un full escrit de pròpia mà que deia: Calificacions. No és culpa seva que, posteriorment, amb els punts acumulats amb els cursets de macramé i risoteràpia ja s'assegurés la plaça, com qui obté una coberteria amb els punts del súper o els cupons del diari.

Com tampoc no és culpa dels universitaris actuals haver accedit a la universitat després de superar la selectivitat a base de completar la frase "l'home és l'únic animal queÉ", i marcar amb un asterisc on diu que gastronomia és l'art de menjar bé, després de descartar les dues altres opcions: art de construir cases i art de confeccionar vestits.

Tampoc no serà culpa dels batxillers del futur si enguany superen amb èxit l'avaluació d'educació primària de sisè després de respondre satisfactòriament un qüestionari de comprensió lectora que pot ser respost sense necessitat de llegir el text a què fa referència. O és que algú dubta que en Larry va caçar els escorpins perquè volia veure'ls créixer i no perquè tenia gana?

Fins i tot en Forrest Gump, que ho respondria amb una mà a la galta, es cobriria l'altra galta amb la mà lliure per dissimular la vermellor provocada per la vergonya d'haver estat capaç d'encertar unes respostes que fins i tot ell mateix hauria estat capaç d'encertar amb dos dits menys de front.

Fa uns anys vaig fer-me creus de com una estudiant americana aterrada a Manresa amb motiu d'un intercanvi escolar se sorprengués que la Lluna del cel de Cleveland també fos visible des d'aquí. Ara no solament no em sorprendria, sinó que també crec que, si tot continua anant pel pedregar, potser sí que acabarem caçant escorpins per matar la gana.

Jordi Estrada, "benvolguts" pares, Regió 7, 15/05/2010