Les paraules i les coses.

Sempre m'he preguntat qui posa nom als programes educatius i amb quin criteri. Ignoro si el fet d'haver escrit l'Elogi de la follia i haver voltat per mig Europa, inquiet com el cul del Jaumet, són arguments suficients perquè Erasme de Rotterdam hagi esdevingut el patró de les estades a baix cost d'estudiants a l'estranger. Entenc que un programa de Planificació de l'ús de les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement s'anomeni TAC, a partir de les inicials dels tres mots clau: tecnologies, aprenentatge i coneixement. O que el Programa de Convivència sigui conegut com a Programa de Convivència. O, a tot estirar, Programa Teletuvi, per allò que no hi ha res que no es pugui solucionar amb una bona abraçada.

Altra cosa és empescar-se noms que confonen més que orienten, i no pas perquè siguin abstractes o ambigus. Quan al portal d'un determinat centre educatiu llegim "aquest centre és adscrit als programes Proa i Brúixola", tot indueix a pensar que l'especialitat de la casa són les excursions en vela llatina i les colònies de supervivència. En els programes educatius de casa nostra proliferen els símils mariners, qui sap si com a reflex de l'argot del ram (es diu "aquest alumne va peix", "necessita que li donin peixet", "s'ofega en un got d'aigua") o com a homenatge a la segona residència costera del batejador de programes.

Proposo que, en endavant, i atès que vivim en una societat democràtica, cada proposta de nom sigui sotmesa a concurs públic i ratificada en referèndum. I el mateix pel que fa als noms d'operacions policials i militars. Si no fos perquè algú va explicar-me després que Tempesta Blanca era una metàfora que tenia a veure amb l'operació activada per l'exèrcit a Barcelona amb motiu de la gran apagada, jo encara voltaria pels carrers amb polaines, bufanda i paraigua esperant el temporal de neu. Recordeu l'operació Trampolí? Doncs resulta que, contràriament al que jo m'havia pensat, no obeïa a cap pla de retorn de les palanques a les piscines sinó a la lluita contra les bandes albanokosovars. I encara més. Quan vaig veure anunciada l'operació Brossa em va faltar temps per adherir-m'hi tot fent constar la meva devoció per la poesia visual. La meva ignorància sobre la naturalesa real del programa -persecució de determinat consum d'imatgeria pornogràfica per Internet- va estar a punt de costar-me la son i una discreta reputació.

Tornant a l'àmbit educatiu, em plau proposar a l'inventor de noms altres denominacions per si s'escau de voler-les tenir en compte. Fidel a la tradició marinera, per a un programa de repetició de curs trobo que escauria el nom de Peix refregit. Si el programa fos adreçat als birepetidors podríem dir-ne Bon vent i barca nova. Si es tractés de perseguir l'ús de les xulles, un bon nom seria A la vora de la mà. Quant a l'alumnat que, dada absent en totes les estadístiques que es fan i es desfan, no vol estudiar ni treballar, diguem-ne programa Ni carn ni peix. I reservem la denominació No hi ha sardina sense espines per referir-nos al programa del govern de reducció de sous. Incloent-hi el dels programadors de noms de programes.

Jordi Estrada, No sempre el nom fa la cosa, Regió 7, 29/05/2010