Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Els eixams no necessiten sergents ni caps, no requereixen ordres (ningú no condueix un eixam cap els prats florits). Mantenir un eixam centrat en el seu objectiu implica atendre (ocupar-se de) les flors del prat, no de la trajectòria de l´abella individual. La gestió dels éssers humans està sent substituïda per la gestió de les coses. Els eixams estan coordinats sense estar integrats, cadascuna de les unitats que es combina és "voluntària", autopropulsada i autodirigida. El possible comportament erràtic derivat dels efectes globals no s´anul.la recorrent a l´obediència, les ordres, la disciplina, sinó apel.lant a l´"interès individual" (no del "bé de la totalitat") i a l´entenimnet, i l´única sanció és el prejudici autoinflingit. No cal la torre de vigilància del panòptic, ni l´adoctrinament ideològic i la mobilització. Segons Daniel Cohen, la funció de l´empresa ja no és guiar, regular i controlar els seus empleats sinó al revés: els empleats han de provar la seva capacitat, la seva vàlua, demostrar que aporten valors dels que estan mancats altres empleats. La competència ara és dins les oficines de l´empresa, no fora. Alain Ehrenberg afirma que les neurosis provocades pels conflictes amb les figures d´autoritat han estat substituïdes per depressions causades pel temor de no "estar a l´alçada" i no aportar un "rendiment" tan bo com el del col.lega més proper. Així, si l´esforç laboral s´ha transformat en una lluita quotidiana per a la supervivència i els empleats són fustigats pel seu propi horror a la inseguretat endèmica (la por al fracàs), qui necessita gestors ni supervisors? 
Comentaris