Les dues crítiques principals de la idea d´universalitat provenen de les nocions de totalitat i valor. La
universalitat és una relació entre valor i totalitat. És universal allò que té valor per a tots els elements d´un conjunt. Si es defineix l´universal com una relació entre valor i totalitat, entrem directament en un cercle viciós, perquè la pròpia totalitat està definida i construïda a partir dels valors dominants en ella. Si el valor és una construcció, no es pot dir amb facilitat que és universal allò que té valor per a tots els elements d´una totalitat, perquè el valor ha estat precisament construït a l´interior i en referència a aquesta totalitat. La crítica de la
universalitat assenyala que la relació entre valor i totalitat és una relació circular, que tota totalitat humana construeix el seu propi valor i està construïda per ell. I, d´altra banda, la crítica afirma que una totalitat viva és una totalitat oberta i, per tant, pot referir-se a altres valors, no està tancada en uns valors determinats. És el que s´acabat dient que el que existeix no són totalitats, o valors per a totalitats, sinó identitats i diferències, elles mateixes en moviment. Hom pot dir que la crítica
contemporània de l´universalisme consisteix a substituir el sistema valor-totalitat, i el seu
plantejament d´una comunitat tancada, per la relació entre identitat i diferència. El que ens porta a preguntar-nos què és una identitat i quina és la relació entre identitat i diferència.
Alain Badiou,
La potencia de lo abierto: universalismo,diferencia e igualdad, Archipiélago nº 73-74
Comentaris