Merda d´artista.
Piero Manzoni, ben entrat el 1961, va concebre una llauna de conserves amb una etiqueta impresa on es podia llegir «merda d’artista». Va posar a la venda 90 d’aquelles llaunes. A l’interior, el creatiu Manzoni hi havia envasat 30 grams dels seus propis excrements. L’acció, pròpia de l’anomenat art conceptual, havia de servir per donar l’alarma de l’especulació dinerària de l’art. No en va són molts els bancs que compten entre els seus dipòsits amb obres d’art de gran valor. No obstant, el mateix Manzoni va acabar descobrint que la seva provocació podia ser rendible. Literalment, els museus i alguns col·leccionistes li van prendre aquelles 90 llaunes de les mans. En les últimes licitacions s’han arribat a pagar 124.000 euros per envàs. El món artístic contemporani va creure a ulls clucs la versió de Manzoni respecte del contingut real de les seves llaunes. Fins al punt que fins i tot un col·leccionista va denunciar el museu que havia fet dipositari d’una llauna per haver-li tornat en mal estat, de manera que la pudor de Manzoni la feia insuportable.
Però ara se sap la veritat. A l’interior de la «merda d’artista» només hi ha guix.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=711376&idseccio_PK=1006
Comentaris