Fora del mercat no hi ha salvació.

El que sembla que avui ja no es porta és la democràcia social que, entre el mal major o el mal menor, ens permetia refugiar-nos en aquest últim. A partir d’ahir allò que semblava intocable s’ha començat a grapejar. A partir d’ahir, els defensors de la socialdemocràcia han tirat el seu capital ideològic per la borda a canvi de ser reconeguts pels poderosos del planeta. O sigui: que des d’ahir ja estem instal·lats en el més gran dels mals. Aquest que ens recorda que fora dels mercats no hi ha salvació.

La contenció del dèficit s’aconsegueix mitjançant una inspecció fiscal eficaç i un estalvi de les despeses menys apressants. Però José Luis Rodríguez Zapatero no ha demostrat una gran imaginació en aquesta tisorada. La despesa social havia estat un avanç de les capes més desafavorides. Però avui se’ns mostra com una frivolitat negligible. ¿Què és això que es pagui per fill nascut? ¿Què significa que els pensionistes vegin com les pensions que ells mateixos amb el seu esforç estalviador han anat acumulant s’adeqüin a la inflació? ¿Quina mania del bonisme social és aquesta de mantenir el nivell de cooperació internacional? Més important que fer aflorar el diner opac de les grans fortunes, del que es tracta és de retallar les engrunes dels diners transparents dels treballadors. Es retallen 6.045 milions d’euros en Foment, però es manté la despesa militar. L’estalvi resultant no arriba a un terç del pressupost de les Forces Armades. Digue’m què retalles i et diré qui ets.

Joan Barril, El jardiner infidel, El Periódico de Catalunya, 14/05/2010
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=713546&idseccio_PK=1006