Fora del mercat no hi ha salvació.

El que sembla que avui ja no es porta és la democràcia social que, entre el mal major o el mal menor, ens permetia refugiar-nos en aquest últim. A partir d’ahir allò que semblava intocable s’ha començat a grapejar. A partir d’ahir, els defensors de la socialdemocràcia han tirat el seu capital ideològic per la borda a canvi de ser reconeguts pels poderosos del planeta. O sigui: que des d’ahir ja estem instal·lats en el més gran dels mals. Aquest que ens recorda que fora dels mercats no hi ha salvació.
La contenció del dèficit s’aconsegueix mitjançant una inspecció fiscal eficaç i un estalvi de les despeses menys apressants. Però José Luis Rodríguez Zapatero no ha demostrat una gran imaginació en aquesta tisorada. La despesa social havia estat un avanç de les capes més desafavorides. Però avui se’ns mostra com una frivolitat negligible. ¿Què és això que es pagui per fill nascut? ¿Què significa que els pensionistes vegin com les pensions que ells mateixos amb el seu esforç estalviador han anat acumulant s’adeqüin a la inflació? ¿Quina mania del bonisme social és aquesta de mantenir el nivell de cooperació internacional? Més important que fer aflorar el diner opac de les grans fortunes, del que es tracta és de retallar les engrunes dels diners transparents dels treballadors. Es retallen 6.045 milions d’euros en Foment, però es manté la despesa militar. L’estalvi resultant no arriba a un terç del pressupost de les Forces Armades. Digue’m què retalles i et diré qui ets.

Joan Barril, El jardiner infidel, El Periódico de Catalunya, 14/05/2010
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=713546&idseccio_PK=1006

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació