El naixement de la política i la paraula.

La política neix en el moment en què la polis segrega un espai independent dels capricis dels déus i de l´organicitat del món agrari per parlar i afrontar els problemes col·lectius. La paraula és constitutiva de l´espai polític perquè, com deia Montaigne, "no som homes i no ens tenim els uns amb els altres més que per la paraula". El reconeixement de la paraula és el que marca el pas d´esclau a ciutadà. Ciutat, política i filosofia apareixen juntes i són indissociables. La ciutat representa el pas del mite a les lleis dissociatives del logos necessàries per fer possible la filosofia (raó) i la política (pluralisme). (...) En la polis -entesa com a "isonomia" i no com a democràcia (Hannah Arendt)- els homes, desiguals per naturalesa, reben la condició d´iguals pel fet de la ciutadania. La política com a territori de la igualtat on actuen els ciutadans reconeguts per l´Estat. La negació de l´autonomia a l´espai polític és la negació de la política, el segrest de la paraula a través de la qual el subjecte expressa la seva sobirania.

Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'argument de la simulació de Nick Bostrom.

Percepció i selecció natural 2.

Què volen els "teapartyers"?