El naixement de la política i la paraula.

La política neix en el moment en què la polis segrega un espai independent dels capricis dels déus i de l´organicitat del món agrari per parlar i afrontar els problemes col·lectius. La paraula és constitutiva de l´espai polític perquè, com deia Montaigne, "no som homes i no ens tenim els uns amb els altres més que per la paraula". El reconeixement de la paraula és el que marca el pas d´esclau a ciutadà. Ciutat, política i filosofia apareixen juntes i són indissociables. La ciutat representa el pas del mite a les lleis dissociatives del logos necessàries per fer possible la filosofia (raó) i la política (pluralisme). (...) En la polis -entesa com a "isonomia" i no com a democràcia (Hannah Arendt)- els homes, desiguals per naturalesa, reben la condició d´iguals pel fet de la ciutadania. La política com a territori de la igualtat on actuen els ciutadans reconeguts per l´Estat. La negació de l´autonomia a l´espai polític és la negació de la política, el segrest de la paraula a través de la qual el subjecte expressa la seva sobirania.

Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"