La generositat entre els pobles igualitaris.

Com va descobrir Robert Dentan en els seus treballs de camp entre els semais de Malàisia central, ningú no dóna mai les gràcies per la carn rebuda d´un altre caçador. Després d´arrossegar durant tot un dia el cos d´un porc mort per la calor de la jungla per portar-lo al llogaret, el caçador permet que la seva captura sigui dividida en parts iguals que després distribueix entre tot el grup. Dentan explica que expressar agraïment per la ració rebuda indica que hom és el tipus de persona mesquina que calcula el que dóna i el que rep. "En aquest context resulta ofensiu donar les gràcies, ja que es dóna a entendre que s´ha calculat el valor d´allò rebut i, d´afegitó, que no s´esperava dels donant tanta generositat". Cridar l´atenció sobre la generositat pròpia equival a indicar que els altres estan en deute amb tu i que n´esperes rescabalament. Als pobles igualitaris els repugna suggerir ni tan sols que han estat tractats amb generositat.

Marvin Harris, Nuestra especie, Alianza editorial, Madrid 1997


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"