racionalitat

Quan les persones ja no s´entenen, es perceben recíprocament com a irracionals; aquest és el sentit del no entendre´s. Per això no és casualitat que el retret recíproc més comú (...) és el retret de la irracionalitat. sempre que els motius que donen els altres de les seves conviccions, són considerats insuficients. Si ja no podem entendre les raons dels altres, només ens queda intentar explicar les seves conviccions a partir de motius dels que ells mateixos no són conscients. Un procediment com aquest implica que ja no ens prenem seriosament als altres com a interlocutors, que ja no podem parlar amb ells, sinó només d´ells. Aquest recurs a les motivacions psicològiques  socialpsicològiques subjacents és racional i fins i tot imprescindible, quan ja no podem comprendre directament una posició. Però no és racional si es fa massa de pressa, és a dir, si abans no hem tot el possible per comprendre les raons del nostre interlocutor en el diàleg. (...)

En la lluita política es tendeix a difamar l´adversari. El diàleg es trenca amb la més gran celeritat possible, cada part escolleix els aspectes de l´altre que semblen més dèbils. Plató contraposà aquest mètode retòric, com l´anomenava al filosòfic, on "filosòfic" significa simplement que s´aspira a un diàleg en el que no es tracta d´acumular punts de vista, sinó d´assolir la més gran sinceritat mútua possible, és a dir, la major racionalitat intersubjectiva possible. L´exigència de Plató de què els polítics han de ser filòsofs ha estat ridiculitzada durant segles. (...) Però la racionalitat és essencialment racionalitat intersubjectiva, ja que només podem mesurar la pertinència i el pes de les pròpies raons quan ens exposem a les raon contràries de l´altra part.

Ernst Tugendhat, Racionalidad y irracionalidad del movimiento pacifista y sus adversarios. Un judío en Alemania, Gedisa, Barna 2008
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-lgica-4068986