Immigració, gestió institucional i actituds.
Tothom qui en un moment o altre hagi tingut hostes a casa seva sap per pròpia experiència que fer un bon acolliment consisteix a compartir taula, joguines els nens, i oferir-los llit, conversa i clau, perquè entrin i surtin quan vulguin. Potser algú considerarà que l´exemple és ingenu i que no n´hi ha per tant. però d´això a deixar els hostes abandonats en un racó de la casa, com uns Gregor Samsa qualssevol, hi ha només un pas de formiga- o d´escarabat.
Els mecanismes, els instruments i els mitjans hi són. Els centres educatius disposen d´aules d´acollida com a primer pas per a la integració dels nois i de les noies nouvinguts. Em consta que les diverses administracions i estaments educatius són sensibles al fenomen, se n´ocupen i se´n preocupen en la mesura de les seves possibilitats. És probable, tanmateix, que les aules o les hores d´acollida siguin insuficients i que, per part de l´administració municipal o autonòmica, faltin mediadors interculturals amb prou competència cultural i lingüística. (...)
Diria que, en línies generals, les estructures escolars d´acolliment hi són i funcionen. El que ja resulta més complex, a parer meu, són les estructures mentals, sovint embrutides amb prejudicis, complexos, fòbies, llegendes urbanes i malentesos.
Vivim en uns moments de confusió col·lectiva, de realitats socials enfrontades a realitats oficials, de denominacions d´origen claustrofòbiques i de demagògies constants. Tot plegat fa que, segons un sondeig recent, un de cada quatre catalans sembla disposat a votar una llista xenòfoba, oblidant que l´enemic de l´atur i la crisi no són els forasters, sinó els capitals que circulen, ells sí, lliurement entre països, sense problemes de papers.(...)
Comentaris del tipus "encima de moro habla catalán" revelen quina és la mentalitat d´alguns nois (més dels que cap estadística no enregistra) dels que haurien de contribuir a participar en la integraciód´aquells hostes infantils o adolescents que, sense renunciar als seus signes d´identitat, també volen ser i sentir-se catalans. En aquest sentit, val la pena remarcar que en les darreres proves d´avaluació de sisè curs d´educació primària els resultats en llengua catalana han estat globalment superiors en aquells centres on l´índex d´immigrants és del 30 % en amunt.
Per què la qüestió de la immigració sempre ens fa mostrar la nostra part més fosca i negativa, en comptes de generar a través de l´empatia l´enriquiment personal i cultural? És per por? Per por a perdre la identitat? I quina? La dels romans avassalladors o la dels gladiadors acomplexats? O potser la dels lleons afamats, per als quals l´únic enriquiment que compta és l´estomacal. Encara fa falta molt sabó per esborrar brutícies com aquesta, grafitada en una paret prop d´una escola: "Els immigrants, com el racisme, no haurien d´existir". Tot llegint-la, vaig pensar en allò que deia Joan Brossa i que, deu anys després de la seva mort, es manté encara vigent: "Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els seus símbols externs",
Jordi Estrada, Molta roba i molt poc sabó, La immigració a fons. Regió 7, abril 2010
Comentaris