Reflexions abans del derby.

Bobby Fischer

Confesso que desconfio d'un esportista tant com d'un artista o d'un polític. L'esport, en realitat, és qualsevol cosa menys sà. L'esport és el refugi dels egos malalts, de ls frustracions, la tapadora de molts negocis turbis de l'ànima, la caixa de Pandora oberta a les pulsions més destructives de la psique. "No s'hi tracta de guanyar, sinó de destruir l'ego contrari", deia Bobby Fischer. L'esport és una vàlvula d'escapament per a problemes de dins i de fora, un alleujament per a les tensions personals i territorials, la roda que permet els hàmsters del segle XXI no ens tornem bojos en les nostres gàbies precàries, la sublimació de la guerra i, en conseqüència, un arma de doble tall, que alleuja tant com anul.la. No en va ha estat en les societats totalitàries on ha aconseguit un protagonisme més gran. Tan sols això ens hauria de fer pensar, vist el seu auge actual. És la veritable religió de la nostra època. Algun dia algú escriurà una història d'aquest fenomen tal com es mereix.

José Ángel Mañas, Motivos para practicar deporte, SModa. El país, 14/04/2012