La independència de Catalunya i el debat sobre el dèficit fiscal.

Sóc conscient que vivim una època que ha consagrat com a virtut la persecució de l'interès material i que només els diners convencen. Tanmateix, crec que és un error pretendre fer de la raó econòmica l'argument principal per a la independència de Catalunya. El debat de les balances fiscals, per exemple, és equívoc, perquè en bona part depèn de les metodologies que s'apliquen i perquè, per regla general, tot dèficit fiscal va acompanyat d'un superàvit comercial. Però, a més, l'economicisme ens pot dur a fantasies perilloses, com ara generar la il·lusió que pel sol fet de ser independents sortiríem amb molta més facilitat de la crisi. Alguns sumen i resten i arriben a la conclusió que la Generalitat de Catalunya tindria un deute insignificant si sortíssim d'Espanya. Tot dependria del quan, del com, del tipus de procés i de la manera en què quedéssim inserits a Europa. Separar els comptes, distribuir els béns i arrencar de nou acostuma a donar molts maldecaps quan algú se'n va de casa.

No dubto que Catalunya sola se'n sortiria econòmicament. Però les raons de la independència han de venir d'un altre cantó: de la voluntat dels ciutadans d'assolir la plenitud de l'autogovern. El debat sobre els dèficits i els deutes no és un debat independentista, és un debat autonòmic. És el debat del que no se sent ben tractat i demana una mica de comprensió, per exemple un pacte fiscal. No és una proposta per anar-se'n, és una opció per quedar-se. Per sort, el nacionalisme espanyol és prou obtús per no entendre que la pitjor trampa que pot posar a Catalunya és acceptar el pacte fiscal. Però el debat de la independència és polític, perquè polític és el vincle que ens lliga a Espanya. Passa per dues qüestions: ¿com construir una àmplia majoria ciutadana a favor d'un estat propi? ¿Com treballar per anar preparant el terreny, tant a Europa com a Espanya, per al moment de plantejar la negociació seriosament? Si la qüestió fos principalment econòmica, què hauríem d'entendre? ¿Que si Espanya ens sortís a compte la independència ja no tindria sentit? 

Josep Ramoneda, Independència i economia, Ara, 08/04/2012