Percepció moral.

No només les accions i els judicis, sinó també les percepcions pertanyen a l´àmbit del que es pot anomenar un "succés moral". Per poder dictar judicis morals i actuar en conseqüència, han de percebre´s primer les situacions o ocasions com a fenòmens moralment rellevants. Els sentiments constitueixen el "Mèdium" o "Òrgan" d´aquesta percepció i això permet parlar d´ells com a condicions del jutjar i de l´actuar moral (...).
El samarità caritatiu ha de reconèixer la necessitat de l´home saquejat pels lladres i deixat ferit al marge del camí per poder prestar alguna ajuda. Al contrari del sacerdot o el levita que passaren de llarg, sense pietat, davant el ferit, el samarità posseeix un sentit que li permet reconèixer la situació del necessitat. Ell pot actuar de la forma adequada perquè veu el que ha de fer-se. I veu el que s´ha de fer perquè no observa el ferit simplement amb indiferència, sinó que a causa de la compassió o de l´empatia es fa receptiu per a la seva necessitat.
L´empatia, la compassió i altres sentiments altruistes ens permeten veure el que ha de fer-se o que ha de fer-se alguna cosa. Ens permeten percebre quan el benestar i el dolor dels altres està en joc. Sense una perspectiva moralment rellevant la capacitat de jutjar moral no aconsegueix posar-se en funcionament i no es realitzen cap judici o acció sobre la situació en concret.
Christoph Demmerling, ¿Sentimientos morales?, Diálogo Filosófico, Mayo/Agosto 2003

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació