La causa de l´akrasia.

La principal font de l´akrasia rau en la diferent distància temporal en què se´ns presenten les recompenses de la vida; i en el fet que les més importants solen ser les més llunyanes en el temps, mentre que les menys apreciables es troben més aprop. És un tema molt estudiat en psicologia que una recompensa condiciona la conducta tant més eficaçment quant més immediatament succeeixi aquesta conducta, de manera que incentius a curt termini de valor reduït poden competir avantatjosament en el control de la conducta amb reforçadors la presència dels quals resulta ajornada i que el subjecte estimi molt més. L´akràtic coneix conseqüentment el trencament íntim i la humiliació de saber que fa alguna cosa que li priva d´avantatges importants i que només li proporciona plaers que signifiquen molt menys per a ell. Això li fa entendre que les inclinacions revelades en la seva conducta no són, diria ell, les seves inclinacions autèntiques, les inclinacions corresponents a la seva conducta pretesa. Ell és millor del que aparenta ser, protestarà.

Juan Antonio Rivera, El gobierno de la fortuna, Crítica, Barna 2000