Té la vida un sentit?


"Ajuda´t a tu mateix i Déu t´ajudarà", aquesta sentència descriu una postura molt freqüent, que combina la fe en la pròpia capacitat de planificar el futur amb la fe en l´ajuda del poder de Déu o del destí. Una de les funcions més importants de les conviccions religioses és fer-nos creure que un poder superior s´ocupa de nosaltres i confereix sentit a la nostra vida. Aquesta fe es troba en contradicció amb el "missatge" fonamental de la biologia evolutiva: la vida no té sentit, la selecció simplement "provoca" que els organismes s´adaptin a determinades condicions ambientals. Des d´aquest punt de vista la finalitat de la vida -en el sentit de causa final- consisteix únicament en reproduir els propis gens (...). Richard Dawkins ho resumeix de la manera següent: els individus no són més que "màquines de supervivència" programades per gens per obtenir més gens.

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 1995

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.