Fem el que podem.
Una amable lectora em fa saber, per si no me n'havia adonat, que en els meus articles estrafaig la realitat de les aules i massa sovint poso pebre i accent en allò que no funciona. Sento discrepar de l'amable lectora, sobretot en això darrer. Com puc posar l'accent en allò que no funciona si tot funciona a la perfecció, amb la precisió d'un rellotge suís?
El curs escolar comença puntualment el dia i l'hora previstos. Tots els alumnes tornen a classe amb els deures d'estiu acabats i el professorat ha pogut dedicar les vacances a preparar classes i revisar programacions, perquè l'u de juliol ja coneix la destinació i sap els grups que tindrà. Durant l'any, tots els alumnes assisteixen a classe, paren atenció i rivalitzen a l'hora d'aquirir coneixements, que el professorat transmet amb un entusiasme tal que sovint els alumnes, hipnotitzats, fascinats i captivats, interrompen les brillants explicacions amb olès, bravos i aplaudiments, que obliguen els Robins Williams a obsequiar-los amb bisos i trisos.
Mai cap professor falta a classe i els alumnes a les deu ja són al llit, llegint, amb els deures i l'agenda al dia. Les vagues, si se'n fan, són de zel, a la japonesa. D'altra banda, els menjadors escolars són de dues estrelles Michelin i els lavabos es poden llepar, de tan nets. Els pares i les mares assisteixen sempre a les reunions de començament de curs i tots fan cua per col·laborar amb l'Ampa i el Consell Escolar. Els alumnes tracten els professors amb respecte i ells s'hi adrecen amb delicadesa i bon humor. Les calefaccions funcionen i els ordinadors mai no es pengen. No hi ha cap aula sense aire condicionat i en el silenci de l'aula se senten palpitar les neurones, àvides de més aprenentages. Cap nen no és objecte de boolling, ningú es baralla i cap alumne o professor fumen, d'amagat, al lavabo o al bar. Mai ningú no diu una paraula més alta que una altra i el tracte de tots amb tots sempre és exquisit i enraonat. En els exàmens, els alumnes aproven sols i tots promocionen, a final de curs, perquè ningú deixa de progressar adequadament. Alumnes i professors redacten amb correcció i estil, i és un goig sentir-los debatre amigablement sobre les ratllades que uns alumnes no han fet al cotxe d'un professor.
Amable lectora, no és a base de negar l'existència del pugó, que es fa el bon vi. I si no estem en disposició de fer bon vi, fem humilment un bon vinagre.
El curs escolar comença puntualment el dia i l'hora previstos. Tots els alumnes tornen a classe amb els deures d'estiu acabats i el professorat ha pogut dedicar les vacances a preparar classes i revisar programacions, perquè l'u de juliol ja coneix la destinació i sap els grups que tindrà. Durant l'any, tots els alumnes assisteixen a classe, paren atenció i rivalitzen a l'hora d'aquirir coneixements, que el professorat transmet amb un entusiasme tal que sovint els alumnes, hipnotitzats, fascinats i captivats, interrompen les brillants explicacions amb olès, bravos i aplaudiments, que obliguen els Robins Williams a obsequiar-los amb bisos i trisos.
Mai cap professor falta a classe i els alumnes a les deu ja són al llit, llegint, amb els deures i l'agenda al dia. Les vagues, si se'n fan, són de zel, a la japonesa. D'altra banda, els menjadors escolars són de dues estrelles Michelin i els lavabos es poden llepar, de tan nets. Els pares i les mares assisteixen sempre a les reunions de començament de curs i tots fan cua per col·laborar amb l'Ampa i el Consell Escolar. Els alumnes tracten els professors amb respecte i ells s'hi adrecen amb delicadesa i bon humor. Les calefaccions funcionen i els ordinadors mai no es pengen. No hi ha cap aula sense aire condicionat i en el silenci de l'aula se senten palpitar les neurones, àvides de més aprenentages. Cap nen no és objecte de boolling, ningú es baralla i cap alumne o professor fumen, d'amagat, al lavabo o al bar. Mai ningú no diu una paraula més alta que una altra i el tracte de tots amb tots sempre és exquisit i enraonat. En els exàmens, els alumnes aproven sols i tots promocionen, a final de curs, perquè ningú deixa de progressar adequadament. Alumnes i professors redacten amb correcció i estil, i és un goig sentir-los debatre amigablement sobre les ratllades que uns alumnes no han fet al cotxe d'un professor.
Amable lectora, no és a base de negar l'existència del pugó, que es fa el bon vi. I si no estem en disposició de fer bon vi, fem humilment un bon vinagre.
Jordi Estrada, Més val bon vinagre que mal vi, Regió 7, 05/12/2009
Comentaris