deliberació 1

1. El problema de la voluntat lliure no és un problema que concerneix a la voluntat en general, sinó específicament a aquesta capacitat humana d´una voluntat reflexiva que està implicada quan es pot dir "depèn de mi". Aristòtil va fer la distinció entre el voler sensual i un voler racional. El voler sensual és el voler simple, un voler que és simplement un fet de la consciència. El voler racional és el voler deliberatiu, reflexiu. Quan deliberem preguntem per raons. Aquesta capacitat de deliberació és entesa per Aristòtil com allò que distingeix els homes dels animals. Al mateix temps Aristòtil vincula aquesta capacitat amb el fet de tenir consciència del temps. Si els humans no es referissin explícitament a fins i a la seva vida futura, tindrien poca ocasió per deliberar. Per a John Locke el concepte central en aquest fenomen és el de la capacitat de suspendre un desig. És obvi que la deliberació només pot arribar a ser efectiva si la persona té la capacitat de suspendre els seus desitjos immediats. Tenim la capacitat de suspendre els nostres desitjos, diu Locke, per poder examinar-los i preguntar-nos si són profitosos i bons. Y, podem afegir, retreure-li alguna cosa a algú només té sentit si es pot pressuposar que té aquesta capacitat d´autocontrol. 2. El meu judici sobre el que és millor: aquí tenim el pol clau, jo i el meu judici d´una banda i la perspectiva del que em sembla bo a l´altra. La perspectiva del que hom pensa que és millor és igualment constitutiva per l´autocontrol com el pol del jo. La suspensió de desitjos no succeeix a l´atzar o en un espai buit, això no tindria cap sentit, sinó sempre en relació amb alguna cosa que és considerada com a bona, en relació amb un fi o una raó pràctica. Per poder entendre la relació entre els dos pols, entre jo i un bé, ens podem recordar del que deia Aristòtil sobre la consciència de futur. La consciència del futur té una conseqüència: que els humans sempre es troben en espais d´acció. 3. Podem distingir entre dos espais: l´espai de les raons i l´espai de la tensió que resulta per trobar-se entre desitjos que m´afecten perquè els sento i desitjos als que m´he d´atendre.

Ernst Tugendhat, Libre albedrío y determinismo. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008