El cas Eichmann i la ceguesa moral.

L´oficial de les SS Eichman, qui va respondre davant un tribunal en Jerusalem, en 1961, sobre el seu paper en l´organització i execució de l´anomenada "solució final" i que finalment va ser condemnat a mort, resulta interessant perquè Eichmann apel.là durant el desenvolupament del procés a l´imperatiu categòric kantià i asseverà que com a oficial només havia complert amb el seu deure (Hannah Arendt, Eichmann en Jerusalén). Hannah Arendt es mostra sorpresa en el seu assaig e el seu assaig sobre el procés Eichmann a la llum de la ingenuïtat i la mediocritat d´Eichmann i ha trobat per a aquest síndrome l´expressió de "banalitat del mal". Hannah Arendt s´ha remès també repetidament en diferents escrits sobre filosofia pràctica i política al significat de la capacitat de judici. Per a la seva manera de pensar resulta analitzar els actes d´Eichmann en connexió amb el seu recurs a l´imperatiu categòric, que va saber citar quasi literalment davant el tribunal, com una insuficiència (Mangel) de capacitat de judici. Els jueus, aparentment, no entraven per a ell sota l´àmbit d´aplicació d´aquesta llei universal. La causa d aquesta insuficiència no es troba, tanmateix, en un dèficit cognitiu, com si Eichmann no hagués estat capaç d´emetre judicis correctes. La causa ha de trobar-se més aviat en la incapacitat afectiva d´Eichmann per percebre la situació des de punts de vista moralment rellevants sobre la base de sentiments morals, de forma que hagués pogut aparèixer la consciència d´haver actuat injustament. És interessant veure que Eichmann, en el procés, tot just quan la defensa desitja ajudar-lo i li pregunta sobre sentiments morals com el penediment o la compassió, sempre apel.la al deure i declara: "El penediment és una cosa de nens petits"; "Jo vaig fer això (es tractava d´un intercanvi de jueus per camions) per compassió".

Christoph Demmerling, ¿Sentimientos morales?, Diálogo Filosófico, Mayo/Agosto 2005