El cas Eichmann i la ceguesa moral.


L´oficial de les SS Eichman, qui va respondre davant un tribunal en Jerusalem, en 1961, sobre el seu paper en l´organització i execució de l´anomenada "solució final" i que finalment va ser condemnat a mort, resulta interessant perquè Eichmann apel.là durant el desenvolupament del procés a l´imperatiu categòric kantià i asseverà que com a oficial només havia complert amb el seu deure (Hannah Arendt, Eichmann en Jerusalén). Hannah Arendt es mostra sorpresa en el seu assaig e el seu assaig sobre el procés Eichmann a la llum de la ingenuïtat i la mediocritat d´Eichmann i ha trobat per a aquest síndrome l´expressió de "banalitat del mal". Hannah Arendt s´ha remès també repetidament en diferents escrits sobre filosofia pràctica i política al significat de la capacitat de judici. Per a la seva manera de pensar resulta analitzar els actes d´Eichmann en connexió amb el seu recurs a l´imperatiu categòric, que va saber citar quasi literalment davant el tribunal, com una insuficiència (Mangel) de capacitat de judici. Els jueus, aparentment, no entraven per a ell sota l´àmbit d´aplicació d´aquesta llei universal. La causa d aquesta insuficiència no es troba, tanmateix, en un dèficit cognitiu, com si Eichmann no hagués estat capaç d´emetre judicis correctes. La causa ha de trobar-se més aviat en la incapacitat afectiva d´Eichmann per percebre la situació des de punts de vista moralment rellevants sobre la base de sentiments morals, de forma que hagués pogut aparèixer la consciència d´haver actuat injustament. És interessant veure que Eichmann, en el procés, tot just quan la defensa desitja ajudar-lo i li pregunta sobre sentiments morals com el penediment o la compassió, sempre apel.la al deure i declara: "El penediment és una cosa de nens petits"; "Jo vaig fer això (es tractava d´un intercanvi de jueus per camions) per compassió".

Christoph Demmerling, ¿Sentimientos morales?, Diálogo Filosófico, Mayo/Agosto 2005

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació