El conatus humà.

El conatus humà no pot ser quelcom tan genèric com el pur afany de conservar l´existència biològica, perquè per a cap individu humà -ni tan sols per al més desastre, per al més assetjat per la fam o la sed- l´existència és una fenomen netament biològic.: tots els homes ens sabem quelcom més que vius. Ens sabem no només vius, sinó vius i homes (...). Tot i això no impedeix que el conatus humà tingui entre els seus ingredients ímpetus com el de conservar l´existència biològica, augmentar i afermar la seva força o buscar el plaer i rebutjar el dolor. Tot allò forma part del que el nostre conatus comparteix amb els dels altres éssers vius, però no caracteritza la seva específica diferència.

Fernando Savater, El contenido de la felicidad, Ediciones El País, Madrid 1986