Els límits del gust moral.


Una forma de viure que està presidida per uns fins que, molt clarament, suposen ocasionar dany a altres (en la seva vida, en la seva hisenda o en altres coses ...) no és una forma de viure admissible; i el gust moral que hi ha darrera d´ella pot qualificar-se sense cap dubte com un gust moral degenerat. No n´hi ha prou amb què hom li agradi ser alguna cosa per què tingui dret a ser-ho. I un dels requisits més palmàriament exigibles a qualsevol estil de vida és que la seva realització no comporti de manera segura un atac als drets dels altres, una incursió devastadora en les seves llibertats. Els gustos morals ofensius han de ser descartats i combatuts sense miraments, sense recolzar-se en apel.lacions equivocades a la tolerància; les metes personals l´assoliment de les quals impliqui la infracció de les normes socials de convivència no poden tenir lloc en una societat lliure i justa.

Aquí entra en joc un dels principis de l´ètica col.lectiva més important: la prioritat d´allò correcte sobre allò bo, els fins individuals han d´acomodar-se a les regles justes de convivència compartides per tots.

Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació