És una obligació ser solidaris?
A l´inici del capítol 6 de El llibre del Manel i la Camil.la se´ns explica un fet tràgic i alhora inquietant: indiferents davant de l´espectacle macabre, dos individus contemplaren sense intervenir com s´incendiava una casa amb dos nens a dins sense possibilitat de salvar-se per ells mateixos.
La pregunta que es fan els alumnes és si un acte així pot calibrar-se com a immoral i per què? Hi ha un fet objectiu: la passivitat d´aquestes dues persones ha provocat la indignació general. Aquest sentiment és un senyal que el seu comportament no ha estat correcte. Tanmateix, el sentiment adverteix però no respon a la pregunta de per què aquest acte es pot avaluar com a immoral.
L´Àlvar respon el primer: l´auxili és una possibilitat, però no una obligació. El Manel proposa que davant del dubte s´hi apliqui la regla d´or: una norma que m´obliga a actuar perquè espero el mateix dels altres en una situació semblant. Pel que es veu, de la regla es dedueix una exigència moral: cal ajudar a tothom qui ho necessiti.
La primera objecció a la declaració del Manel prové, com no, del Sebastià: el comportament d´aquests dos individus no es pot qualificar de dolent, ja que ells no van causar el mal.
Veiem, doncs, aquí cara a cara les dues formes d´entendre la regla d´or: la versió positiva, defensada pel Manel ("cal fer el bé") i la versió negativa, defensada pel Sebastià ("no s´ha de causar el mal"). Totes dues són filles fidedignes de la regla d´or. La indiferència davant el sofriment de les persones és un mal, en el primer cas. La mateixa acció, no és valorada com a immoral, en el segon cas, ja que no contradiu la regla d´or. La versió negativa de la regla d´or mostra la seva insensibilitat davant el patiment dels altres: no és obligatori ajudar els altres.
El mal, respon el Manel, no està en el fet de causar un dany sinó en el no haver fet res per evitar-ho. És, per tant, un mal per omissió. “Les omissions poden ser tan culpables com les comissions” (Reyes Mate).
La pregunta que es fan els alumnes és si un acte així pot calibrar-se com a immoral i per què? Hi ha un fet objectiu: la passivitat d´aquestes dues persones ha provocat la indignació general. Aquest sentiment és un senyal que el seu comportament no ha estat correcte. Tanmateix, el sentiment adverteix però no respon a la pregunta de per què aquest acte es pot avaluar com a immoral.
L´Àlvar respon el primer: l´auxili és una possibilitat, però no una obligació. El Manel proposa que davant del dubte s´hi apliqui la regla d´or: una norma que m´obliga a actuar perquè espero el mateix dels altres en una situació semblant. Pel que es veu, de la regla es dedueix una exigència moral: cal ajudar a tothom qui ho necessiti.
La primera objecció a la declaració del Manel prové, com no, del Sebastià: el comportament d´aquests dos individus no es pot qualificar de dolent, ja que ells no van causar el mal.
Veiem, doncs, aquí cara a cara les dues formes d´entendre la regla d´or: la versió positiva, defensada pel Manel ("cal fer el bé") i la versió negativa, defensada pel Sebastià ("no s´ha de causar el mal"). Totes dues són filles fidedignes de la regla d´or. La indiferència davant el sofriment de les persones és un mal, en el primer cas. La mateixa acció, no és valorada com a immoral, en el segon cas, ja que no contradiu la regla d´or. La versió negativa de la regla d´or mostra la seva insensibilitat davant el patiment dels altres: no és obligatori ajudar els altres.
El mal, respon el Manel, no està en el fet de causar un dany sinó en el no haver fet res per evitar-ho. És, per tant, un mal per omissió. “Les omissions poden ser tan culpables com les comissions” (Reyes Mate).
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 6), Gedisa, Barna 2001
Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática, Pearson/Alhambra, Madrid 2007
Comentaris