Per què l´electorat és tan sever amb l´esquerra?



by Anna Llenas



¿Per què la ciutadania és tan severa amb els uns (l´esquerra) i tan comprensiva amb els altres (la dreta)? El professor Aranguren s'ho explicava dient que l'esquerra és vista com la portadora de valors morals. Per això no convenia que toqués poder, perquè això exigia devaluar ideals i recórrer a estratègies eficaces, encara que no fossin edificants. L'esquerra, arribava a la conclusió ell, només pot estar "fora del poder i contra aquest". Si s'arrisca a ocuparlo, l'opinió pública serà severa amb qualsevol atemptat a l'ètica.
Ja se sap que l'ètica i la política no s'avenen gaire, perquè, com Kant deia, el principi de la política és "sigueu astuts com serps" i el de l'ètica, "senzills com coloms". Això no vol dir que l'ètica no hagi tingut sonats triomfs polítics. Avui sabem molt bé que tant la revolució americana com la francesa, a finals del segle XVIII, eren operacions per a rics o propietaris. A ells anava dirigida la promesa política d'igualtat i llibertat. En això el segle XVIII no era gens original, ja que seguia la pauta marcada per la famosa democràcia grega, que era cosa d'uns quants, ja que, per participar- hi, s'havia de ser home, acabalat i atenès: és a dir, ni les dones, ni els pobres ni els forasters hi tenien cabuda.
Doncs bé, si s'ha pogut universalitzar el sufragi i si s'han estès la llibertat i la igualtat als pobres ha estat gràcies a la consciència crítica o a les exigències ètiques d'uns quants, que van posar en marxa poderosos moviments socials reivindicatius. Aquestes masses socials no disposaven de canons ni de mantega. La seva força era la convicció moral, i amb aquesta van canviar la història.

En l´origen de l'esquerra hi ha l'experiència d'una lluita contra els poders establerts sense cap més arma que la raó, els valors universals i una clara sensibilitat per les injustícies. Eren els temps en què estaven fora del poder i contra el poder, però no per voluntat pròpia, sinó perquè les forces conservadores no ho permetien. Gràcies a aquesta lluita van canviar les regles i l'esquerra va arribar al poder.
L'opinió pública tolera els escàndols a la dreta --premiant-los, (...) amb més bons resultats electorals-- i no a l'esquerra perquè té assumit que, per a la dreta, el valor polític de referència és el poder i, per a l'esquerra, haurien de comptar també els valors morals. De la dreta esperen eficàcia, i de l'esquerra, que sigui solidària i austera, pròxima i sensible als problemes del carrer.
L'esquerra no s'hauria de lamentar per aquest doble barem que aplica el ciutadà. Si ho fa, i castiga electoralment un partit més que un altre, és perquè n'espera més de l'esquerra. El problema és saber si (l´esquerra) s'ho continua creient o ha ingressat a la confraria kantiana, convençut que entre ètica i política només hi poden haver relacions conflictives, no bona química.

Reyes Mate, El colom i la serp, El Periódico de Catalunya, 12/03/2009