Combatre el mal.
Com reaccionar davant de persones mancades de sentit moral? Com suportar la proximitat d´un poca vergonya? Al capdavall, com fer front al mal? Són interrogants que suscita la intervenció del Sebastià quan el Senyor Ibarra anteriorment havia confessat la seva confiança en la força inhibidora del sentiment de culpa: “I si no m’importa la moral?”.
La resposta del senyor Ibarra al Sebastià ens pot deixar força decebuts per la seva tebiesa: “No hi ha res a fer en aquest cas, llevat de protegir-se d´aquestes persones”. Sembla que opta per la defensa passiva, com el Michel Onfray que prefereix recular a l´enfrontament directe. És el que ell anomena evitació. És la manera com el pensador francès actualitza la doctrina epicúria: evitar el dolor és la forma negativa del plaer, evitar el delinqüent relacional, com ell anomena al pocavergonya, és la manera d´enfrontar-se al mal (La fuerza de existir).
Com podem protegir-nos del pocavergonya sense acceptar la vexació humiliant de la retirada estratègica i alhora vèncer la temptació d´ utilitzar les seves mateixes armes? Com podem respectar a qui no està disposat a respectar-nos? A què instància moral podem recórrer quan ens sentim amenaçats per persones sense consciència moral?
Algú podria pensar que la solució escatològica seria la millor opció: davant la incapacitat humana per posar fi a la injustícia, hauríem de mantenir la nostra fe en el bon criteri diví a l´hora de repartir premis als justos i càstigs als injustos. Per descomptat, l´esperada sentència ha de ser necessàriament post-mortem .
Altres considerarien que no es pot ser tan condescendent amb el mal: ni fugida ni resignació, sinó encarar-lo sense por fent servir mitjans democràtics. L´essència de la política democràtica és trobar col•lectivament la manera de defensar-se del mal (Josep Ramoneda). Els gustos morals ofensius han de ser descartats i combatuts sense miraments dirigits pel principi de la prioritat del que és correcte sobre el que és bo (Juan Antonio Rivera).
La resposta del senyor Ibarra al Sebastià ens pot deixar força decebuts per la seva tebiesa: “No hi ha res a fer en aquest cas, llevat de protegir-se d´aquestes persones”. Sembla que opta per la defensa passiva, com el Michel Onfray que prefereix recular a l´enfrontament directe. És el que ell anomena evitació. És la manera com el pensador francès actualitza la doctrina epicúria: evitar el dolor és la forma negativa del plaer, evitar el delinqüent relacional, com ell anomena al pocavergonya, és la manera d´enfrontar-se al mal (La fuerza de existir).
Com podem protegir-nos del pocavergonya sense acceptar la vexació humiliant de la retirada estratègica i alhora vèncer la temptació d´ utilitzar les seves mateixes armes? Com podem respectar a qui no està disposat a respectar-nos? A què instància moral podem recórrer quan ens sentim amenaçats per persones sense consciència moral?
Algú podria pensar que la solució escatològica seria la millor opció: davant la incapacitat humana per posar fi a la injustícia, hauríem de mantenir la nostra fe en el bon criteri diví a l´hora de repartir premis als justos i càstigs als injustos. Per descomptat, l´esperada sentència ha de ser necessàriament post-mortem .
Altres considerarien que no es pot ser tan condescendent amb el mal: ni fugida ni resignació, sinó encarar-lo sense por fent servir mitjans democràtics. L´essència de la política democràtica és trobar col•lectivament la manera de defensar-se del mal (Josep Ramoneda). Els gustos morals ofensius han de ser descartats i combatuts sense miraments dirigits pel principi de la prioritat del que és correcte sobre el que és bo (Juan Antonio Rivera).
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 5), Gedisa 2001
Michel Onfray, La fuerza de existir, Anagrama, Barna 2008
Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999
Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003
Comentaris