deliberació 2

1.El fenomen general és el del llenguatge proposicional, que és un llenguatge basat en els anomenats "termes singulars", els quals fan que el contingut del que s´està parlant sigui independent a la situació en què s´està parlant. Això té com a conseqüència que l´interlocutor, en lloc de reaccionar simplement, contesta explícitament o implicita amb Sí o No, o amb posicions intermitges com pregunta i dubte, amb el que el llenguatge arriba a tenir una funció independent no només de la situació sinó també de la comunicació mateixa; sorgeix el que s´anomena pensar i, quan es pensa, un mateix pot dubtar del que està pensant; sorgeix llavors el fenomen de la deliberació. Els dos components que en l´acció animal estan sempre presents però mai no apareixen separats, l´opinar que les coses són així o aixà i el desitjar alguna cosa, se separen en dues formes lingüístiques independents, i això té com a conseqüència que hem de distingir entre una deliberació pràctica que té com a meta allò bo i, d´altra banda, la deliberació teòrica que té a veure amb el que s´està opinant i que té com a meta allò verdader. L´acció ja no està dirigida simplement pels desitjos, sinó també pel que es pensa sobre el que és bo i verdader, pels resultats de la deliberació; això pressuposa alhora la capacitat de suspendre els desitjos, capacitat que anomenem llibertat i responsabilitat. 2. Es podria anomenar l´espècie anthropos animal racional, però igualment el podríem anomenar animal deliberatiu. La racionalitat no és una capacitat separada i d´alguna manera sobrenatural, com s´ha pensat en part de la nostra tradició, sinó que consisteix simplement a poder preguntar per raons, i això és alhora una conseqüència inevitable del llenguatge proposicional.

Ernst Tugendhat, Antropología como filosofía primera, Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008