Creixement demogràfic i futur del planeta.
Tots els problemes ecològics que assolen el nostre planeta tenen el seu origen en el creixement excessiu de la nostra població. La degradació dels hàbitats, la creixent desertització d´Àfrica, la destrucció de l´Amazònia, la contaminació dels mars i l´efecte hivernacle que s´apropa tenen la seva causa última en l´explosió demogràfica.
(...) El planeta Terra purament i simple no pot sostenir a un nombre il.limitat d´éssers humans. En qualsevol cas, el nombre màxim només s´assoliria en condicions d´extrema misèria. Tanmateix l´objectiu civilitzat no és que hi hagi la major quantitat possible de gent (no importa com visquin), sinó més aviat que la gent visqui el millor possible (no importa quan siguin). L´objectiu no és assolir el màxim, sinó assolir l´òptim de població, la qual cosa ja fa temps que l´hem superat.
Si la gent del Tercer Món comencés a consumir com nosaltres, els recursos no renovables (com els combustibles fòssils) s´exhaurien en pocs anys. “Sortosament” són pobres i consumeixen poc, cada vegada menys. Però el desitjable és que a la llarga acabin vivint com nosaltres, per a la qual cosa cal una dràstica reducció de la seva població, o, si més no, un fre al seu creixement. (...)
En els països desenvolupats la bomba de la població ha quedat desactivada. (...) Tanmateix és que aquests països només constitueixen un cinquè de la humanitat. Els altres quatre cinquens continuen multiplicant-se desaforadament, i el seu creixement exponencial és una bomba en plena explosió. (...)
L´explosió demogràfica es produeix sobretot en els països pobres, on les dones manquen de la informació, la llibertat i els mitjans per evitar els embarassos o avortar. (...) Els experts aconsellen als governs d´aquests països posar en marxa polítiques vigoroses de control de la natalitat com a requisit indispensable -tot i que insuficient- per escapar del cercle infernal de la fam i la degradació del medi. Molts d´aquest governs seguirien aquests consells, si no fos per la pressió en contra que exerceix el fanatisme religiós, del que és un trist exemple l´actual papa, Joan Pau II. La biosfera està malalta. I nosaltres som la malaltia.
Si la gent del Tercer Món comencés a consumir com nosaltres, els recursos no renovables (com els combustibles fòssils) s´exhaurien en pocs anys. “Sortosament” són pobres i consumeixen poc, cada vegada menys. Però el desitjable és que a la llarga acabin vivint com nosaltres, per a la qual cosa cal una dràstica reducció de la seva població, o, si més no, un fre al seu creixement. (...)
En els països desenvolupats la bomba de la població ha quedat desactivada. (...) Tanmateix és que aquests països només constitueixen un cinquè de la humanitat. Els altres quatre cinquens continuen multiplicant-se desaforadament, i el seu creixement exponencial és una bomba en plena explosió. (...)
L´explosió demogràfica es produeix sobretot en els països pobres, on les dones manquen de la informació, la llibertat i els mitjans per evitar els embarassos o avortar. (...) Els experts aconsellen als governs d´aquests països posar en marxa polítiques vigoroses de control de la natalitat com a requisit indispensable -tot i que insuficient- per escapar del cercle infernal de la fam i la degradació del medi. Molts d´aquest governs seguirien aquests consells, si no fos per la pressió en contra que exerceix el fanatisme religiós, del que és un trist exemple l´actual papa, Joan Pau II. La biosfera està malalta. I nosaltres som la malaltia.
Jesús Mosterín, El cáncer de la biosfera, El País, 15/11/1990
Comentaris