La pitxa un lio

Si bé els estats són els més grans infractors de la llibertat, són també els més grans facilitadors i protectors. En tota condició avançada de civilització no pot haver un grau efectiu de llibertat sense l'Estat perquè no pot haver cap grau efectiu de llibertat sense el dret (77). Si la llei protegeix la nostra llibertat, pot dir-se que protegeix els nostres drets . Qualsevol que faci una petició en termes de llibertat busca que s'imposin certes restriccions sobre els altres i al mateix temps està disposat a acceptar restriccions similars. Només ens queixem de les restriccions que interfereixen amb allò que tenim dret de fer, insistim en restriccions que protegeixen els nostres drets . Els drets assenyalen aquells aspectes de la nostra llibertat que la llei (l'Estat) hauria de protegir (77-78). Charles Fried , La libertad moderna y los límites del gobierno , Katz Editores, Buenos Aires 2009.

C.B. Macpheron Proposicions: III . L'individu és essencialment propietari de la seva pròpia persona i de les seves capacitats, per les quals no deu res a la societat (225). VII . La societat política és una invenció humana per a la protecció de la propietat que l'individu té sobre la seva pròpia persona i sobre els seus béns, i (per tant) per al manteniment de relacions de canvi degudament ordenades entre individus considerats com a propietaris de si mateixos. (226) C. B. Macpherson , La teoría política del individualismo posesivo , Fontanella, 2ª edición, Barna 1979

¿Què significa comprendre en ciència? De vegades comprendre consisteix a descobrir un conjunt de causes que determinen necessàriament la realitat observada. La causalitat permet comprendre: la seva mala vista -efecte- es deu a una cataracta -causa-. Però no sempre és així. A vegades la realitat no està conduïda per causes sinó que està governada per lleis (la trajectòria el·líptica d'un planeta al voltant del Sol es dedueix matemàticament de les lleis de Newton ). Però tampoc és sempre possible trobar lleis. En moltes ocasions la realitat s'explica amb l'ajuda d'algun mecanisme fonamental (la diversitat biològica s'explica amb la idea darwiniana de la selecció natural). Però no sempre és així. En no pocs casos, comprendre significa senzillament classificar (una eina abandonada en unes golfes pot resultar incomprensible però deixa de ser-ho si la descobrim, ben desada, a la seva caixa d'eines). La comprensió fa possible la predictibilitat, és a dir,...

Independencia es una palabra muy cálida que enciende el corazón de los jóvenes. Más o menos eso dice John Wayne sentado con las piernas extendidas en lo alto de la muralla del fuerte del Álamo mientras fuma un cigarro ante una puesta de sol que dora su frente. Una vez pronunciada esa palabra fervientemente por la multitud ya es muy difícil detenerse. Ya no tiene propietarios. Nadie podrá bajarla del aire o recogerla del suelo para devolverla a los libros. Sucede lo mismo con la pasión amorosa. Si la mujer a la que has declarado abiertamente tu deseo de poseerla y ella comienza a desabrocharte con estudiada lentitud la camisa mirándote a los ojos en silencio, ¿qué amante enamorado será capaz de pedirle que se detenga? Puesto que estoy hablando de sexo y política, conviene tener clara la diferencia que existe entre erotismo y pornografía. Erotismo es todo lo que se hace antes de llegar a la cama. Pornografía es aquello que se realiza ya sobre el colchón. El deseo de ...

En Locke distingim dos nivells de consens o consentiment: 1- l'atribució de valor als diners i l'obligatorietat dels contractes comercials 2- la cessió del poder individual a la majoria (consens que crea la societat civil) (182) ... tot i que les institucions de la propietat que es creen en estat de naturalesa (segons Locke ) són moralment vàlides, en l'estat de naturalesa són molt difícil d'imposar. Aquesta dificultat de validació és la principal raó que troba Locke perquè els homes passin al segon nivell de consens i entrin en la societat civil (182). L'acord d'entrar en la societat civil no crea nous drets; simplement cedeix a l'autoritat civil els poders que tenien els homes en l'estat de naturalesa per protegir els seus drets naturals. Tampoc té la societat civil el poder d'abolir el dret natural; el poder de la societat civil i del govern està limitat a fer complir els principis del dret natural (188). La societat civil s...

La llibertat és la propietat sobre un mateix (130). Si la propietat s'extén en forma de bombolla rodejant no només la meva pròpia persona, sinó també certs objectes externa a mi (...) llavors també tinc el dret de fer intercanvis amb part d'aquesta propietat. Puc deixar-la; i llavors, el que la rep vulnera els meus drets quan no me la retorna (69). Els contorns multidimensionals de la meva bombolla (no només espai-temps, sinó també el que podríem anomenar espai moral o de la llibertat) delineen l'extensió dels meus drets. Aquest és l'espai moral on visc; dins del qual estic moralment segur. Ningú no pot entrat sense autoritzacióen aquest espai i perjudicar-me. Ja que és meu -perquè són els meus drets- també puc convidar a altres a entrar. Una amiga no m'utilitza si ingressa en el meu espai quan jo la convido. Ni ella vulnera la meva llibertat si li demano que porti a altres amics i entre tots fem una festa. (69) Si algú entra en la meva bombolla sense ser co...

Un tópico tan pesado como extendido es el que afirma que tras una desgracia importante, la vida se toma de otro modo pero especialmente "con más calma". No he visto, sin embargo, ningún caso que lo represente así. La vida se siente más frágil cuando la pierde un pariente o un amigo cercano y su desaparición hace tambalear las vagas ideas de inmortalidad con las que habitualmente vivimos. No obstante esto sucede durante un corto intervalo. La fantasía de que sólo mueren los demás retorna pronto y nuestra tarea, en todo caso, es tener en cuenta la brevedad de la vida, desaparecen pronto. Hay casos de gentes que se retiran de su trabajo o lo cambian por algo más sencillo en una localidad más simple. Pero ¿qué ganan? ¿Felicidad? Se trataría de una felicidad similar a la de los sanatorios y hasta de las UVIS. Alguien se recluye allí, en el pueblo o en la montaña, esperando a la muerte desde una posición supuestamente más sana pero, paradójicamente, también más oportu...