Com s'originen les creences en un científic i en un advocat.
L'argument de la simulació de Nick Bostrom.
Lo más probable es que toda tu vida sea el resultado de las decisiones de un adolescente pajillero jugando a simular el siglo XXI. ¿Cómo se te queda el cuerpo? No, no se me ha ido la olla, estoy hablando del argumento de la simulación establecido por Nick Bostrom en 2003. En realidad he exagerado un poco, pero entendedme, quiero tener gancho y que me dejen seguir escribiendo aquí o, desde el nuevo punto de vista, que quien sea que esté jugando con mi vida me deje seguir escribiendo aquí visto que el cabrón, o cabrona, no ha tenido a bien hacerme una estrella del rock al que invitan a drogas y orgías por costumbre. Pero conste que no me quejo, solo refiero. Pero antes de seguir calentándome con el tema prefiero explicar de qué va eso del argumento de la simulación, así que léeme. Total, no te queda otra: todo esto está simulado, como los despidos del PP. Los fundamentos Estamos en el 2015, año arriba, año abajo. Tenemos tablets, smartphones, portátiles e incluso...
Comentaris
Tan de bo es poguessin reduir totes les coses en una taula d’oposats com aquesta, que compara els mètodes d’investigació del científic i el de l’advocat.
Fa un temps vaig escoltar un professor de Filosofia entrevistat a la ràdio que comentava que per apropar-se al pensament de Marx i Hegel abans era necessari ser bon coneixedor del context històric, polític i social en què van viure, mentre que per conèixer el pensament de Plató no calia aquest esforç, ja que la seva obra es basava en "historietes". Això em va empènyer a llegir el filòsof grec, adonant-me aviat de la distància es produïa entre el que llegia i el que pensava. M'era difícil empatitzar, sobretot en el cas del Fedó i el Banquet. Vaig deixar la lectura per reprendre-la passat un temps, vist que els meus prejudicis l’enterbolien. Van caldrà altres lectures per apropar-me al context i del context a la comprensió dels diàlegs. Ara bé, comprendre no necessàriament implica estar d’acord o ser persuadit. Plató, com Marx, no pot ser interpretat des de la mirada actual, així com el científic, tal vegada, no hauria d’interpretar un seguit de proves des dels paradigmes científics acceptats (Thomas Kuhn). Els fets examinats, els quals poden suscitar hipòtesis d’acord amb un raonament inductiu, són interpretats des del coneixement adquirit per les teories científiques vigents (Paul Karl Feyerabend). Ens topem doncs amb una objectivitat que podria estar faltada d’objectivitat.
En què no es diferencien l’advocat i el científic?
L'advocat busca proves que justifiquin el que vol demostrar, mentre que el científic arriba a resultats a partir de les proves amb què es topa en el decurs de la seva investigació. L'advocat actua com actua perquè la seva feina és defensar un client. Hi ha un condicionant que, a priori, no té el científic. Tanmateix, potser el científic no sigui tan imparcial quan es troba en un context semblant al de l'advocat, és a dir, que al darrere tingui un client (institució o empresa) que financi les seves investigacions, cosa que acostuma a passar. Depenent de quina sigui la línia de qui patrocini la investigació, li estarà permès dubtar? Sí, dins d’uns paradigmes acceptats, per bé que no oposant-se a aquests paradigmes.
L’advocat també es podria contraposar a l’historiador, ja que aquest últim acostuma a emprar el mètode científic. A partir del dubte i d’aplegar i examinar proves materials i documentals, l’historiador formula les seves hipòtesis. Tanmateix, poden haver condicionants pels quals l'investigador interpreti o seleccioni les proves analitzades segons la seva conveniència. La mirada és selectiva i les proves susceptibles de múltiples interpretacions: des de la ideologia (o creences) fins a la distància temporal. I suposant que aquests factors no determinin els resultats de la investigació, en el moment menys insospitat sempre pot aparèixer un corb blanc que ho enterboleixi tot: una prova nova que desmunti les ja formulades i consensuades per la comunitat científica o l’acadèmia. Què fa l'investigador (científic o historiador) en aquest supòsit? Obviar el corb blanc o afrontar l'evidència? Possiblement tot depengui de si el seu prestigi o lloc de treball està en risc, risc al qual també s’exposa l’advocat en cas que es proposi ser imparcial.
Els viatges en rodalies són més curts des de que em fas “la pitxa un lio”.
La reincident anònima