Cervell i Metavers.

 

L'aparició de Metavers i altres aplicacions virtuals amb continguts immersius ens situen davant el repte definitiu de protegir la nostra privacitat i, associada a ella, el conjunt de l'activitat cognitiva i els ressorts psíquics que fan possible aquesta última.

(...) la urgència d'una legislació sobre neurodrets té més transcendència després de l'anunci de la nova aplicació que l'imperi de Mark Zuckerberg ofereix. Amb metavers s'estableixen les bases per a una hibridació cognitiva de la psique humana i la màquina que exigeix un control democràtic inexcusable. (...)

Parlem d'un salt evolutiu en el dissenya de la infosfera. Un canvi de paradigma que queda en mans exclusivament privades al tractar-se d'un model de negoci basat en la prestació d'un servei que es desenvolupa dins d'una dinàmica extractiva de dades que retraten la nostra psique a nivells profunds. (...)

Per comprendre la profunditat del desafiament (...) que suposa Metavers abans l'hem de relacionar amb els avenços més recents en el camp de la neurotecnologia. (...) Aquests avenços permeten no només reparar i millorar les funcions cerebrals amb finalitats mèdiques i científiques, sinó, també, controlar-les i manipular-les si no es fixen límits a les tecnologies que les duen a terme. Una cosa té a veure amb l'ús d'implants d'interfície cervell.màquina (BCI) que estan revolucionant la neurociència. Els èxits assolits han aconseguit trataments encomiables contra l'alzheimer i altres malalties nerurològiques, però al preu d'exposar-nos, també, a llindars d'interacció entre el cervell humà i la màquina que desborden allò imaginable. (...)

Aquesta circumstància ens situa davant el desafiament de fixar límits regulatoris sense más dilació a causa del risc potencial de desenvolupaments empresarials o governamentals que manquin de la cobertura ètica que es presenta en els casos que coneixem d'investigació biomèdica. Una cosa necessària si volem prevenir-nos davant dispositius que sondegen l'activitat neuronal de manera invasiva, o a través d'aparells que, sense tocar de manera directa el cervell, registren les seves funcions i hi influeixenmitjançant cascos, ulleres o diademes. 

En tots ells la provisió i l'agregació de dades desborda els contorns de la privacitat per entrar de ple en ls protecció de la dignitat humana. (...)

Com assenyalava The NeuroRights Foundation en un document publicat a Horizons l'hivern del 2021, en els últims anys, s'han invertit a nivell mundial més de 19.000 milions de dòlars en 200 projectes d'aquestes característiques. Els avenços en aquest camp són inquietants en vista d'iniciatives com les que promou Neuralink, l'empresa d'innovació neurocientífica d'Elon Musk, que fan servir indiscriminadament BCI amb xips sense fil que connecten el cervell amb ordinadors. L'objectiu no és cap altre que afavorir l'augment de capacitats d'intel·ligència artificial a partir d'hibridacions cognitives de la ment humana amb l'activitat computacional. 

Aquí és on l'aparició de Metavers i aplicacions semblants ens col·loquen davant la necessitat regulatòria que les nostres democràcies hi intervinguin una vegada per sempre. No només perquè es posen en circulació dispositius que alliberen una potencialitat extractiva de dades que radiografien l'inconscient de ls nostra psique, sinó perquè creen les condicions perquè, mitjançant interfície d'entreteniment, es desenvolupin models d'intel·ligència artificial que facin aterrar situacions distòpiques que la ciència ficció va imaginar fa dècades. 

Ens endinsem, per tant, en un àmbit que posa en perill el que amaguem sota l'escorça cerebral. Un desafiament que compromet no només la nostra privacitat més recòndit, sinó també la dignitat de l'éser humà i els ressorts psíquics i morals que, com defensava Hans Jonas, funden l'autenticitat de la nostra espècie.

José María Lassalle, Metavers i neurodrets, La Vanguardia 19/02/2022