La naturalesa del cogito (II Meditació Metafísica)

vegeu 

https://www.slideshare.net/mvillarpujol/descartes-i-el-cogito

DESENVOLUPAMENT (diapositives 9-14):

Diapositiva 9:               1. La substància pensant.

Diapositives 11-13:       2. El dualisme ment-cos

Diapositiva 14:             3. Monisme espiritualista

Diapositiva 9:    1. La substància pensant.

1.1 Autosuficiència: és la característica de la substància, una realitat que no necessita d’altra realitat per existir.

1.2  Aquesta substància es manifesta a través del pensament, el seu atribut essencial.

1.3  Argument: Puc dubtar del meu cos, puc dubtar del món extern material que em rodeja, però por molt que ho intenti no puc dubtar del fet que penso, i si penso existeixo. Per tant, sóc una cosa pensant (res cogitans)

Diapositives 11-13:  2. El dualisme ment-cos.

2.1 Podria ser un cos? Si fos un cos seria una màquina orgànica, composta per carn i ossos. Però cap màquina es mou per ella mateixa, perquè és una realitat passiva. Necessita d’un impuls no mecànic: l’ànima, la causa que mou el cos.

2.2 Podria ser una ànima? Si fos una ànima seria una mena de vent, flama o aire que serveix per moure el cos.

2.3 Què és un cos? Una realitat que ocupa un espai, és a dir, una realitat que té com a atribut l’extensió, el tret essencial de la matèria (res extensa)

2.4 No sóc ni cos ni ànima, sóc una cosa que pensa: “un esperit, un enteniment, una raó”.

a) no sóc cos, perquè l’atribut del cos és l’extensió i el pensament no ocupa cap lloc.

b) no sóc ànima, perquè l’anima existeix molt vinculada al cos, es necessiten un a l’altre.

2.5 Conclusió:

a) el cogito és una realitat espiritual que no necessita del cos ni de res material per existir,

b) el cogito existeix totalment separat de la realitat material, el cos. És totalment autosuficient (dualisme ment-cos)

c) La ment és esperit, mentre que el cos és matèria, dues substàncies totalment oposades. (La relació entre ment i cos és un problema pendent de resoldre)

Diapositiva 14: 3. Monisme espiritualista.

Aquesta autosuficiència i separació del cogito de la matèria s’accentua quan Descartes arriba a afirmar que només tenim un coneixement cert de la realitat espiritual, mentre que de les realitats materials, el cos i el món extern, només me les puc imaginar.

Manel Villar