Dewey i la comunitat recuperada.










Va ser John Dewey (mira el seu La opinión pública y sus problemas, Morata) qui va reprendre la idea de públic plantejada per Gabriel Tarde i Robert E. Park, el seu propi deixeble, per polemitzar amb Walter Lipmann sobre el futur de les societats democràtiques, en particular la dels Estats Units. Dewey es planteja el mateix problema que una bona part de la intel·lectualitat liberal, també a Europa : com elevar el to moral de les multituds de l'era industrial -aquesta amuntegament de persones mediocres i obnubilades, que, per si fos poc, experimenta periòdics atacs d'insensatesa, com fer d'aquesta matèria humana inorgànica una associació d'éssers conscients i responsables, capaços de conformar el suport d'un autèntic control popular de l'Estat. La resposta aquesta inquietud seria una fórmula que permetés convertir la Gran Societat en una Gran Comunitat, els membres se sentissin units fraternalment per valors, emocions, símbols i interessos compartits, i en què les noves tecnologies de la informació apareixerien al servei de l'emancipació de les consciències i no la seva ensopiment.

Es tracta, per Dewey, de conduir al seu màxim nivell la creativitat comunicativa, feta de relacions sobretot personals i cara a cara i el model no és altre que l'assemblea local o, més enllà, l'antiga gemeisnchaft sobre la qual escrivís Tönnies, la comunitat recuperada per fi d'entre la misèria d'una modernitat inhumana. En altres paraules  l'ideal de Públic que reclama Dewey -i que escriu en majúscula - és aquell que és capaç de rescatar l'individu d'aquesta massificació que ho aguaita, de realitzar les seves potencialitats i de aportar al bé comú, de convertir, a la fi, en encarnació d'ideal de ciutadà sobirà, capaç de prendre i fer prendre decisions justes. Un dels trets principals d'aquest Públic democràtic és que els seus components serien conscients en tot moment del seu paper actiu i responsable a l'hora de tenir en compte les conseqüències de l'acció pròpia i l'aliena, alhora que tota convicció, qualsevol afirmació, podia ser posada a prova mitjançant el debat i la deliberació.

Manuel Delgado, L'opinió pública contra les masses, El cor de les aparences 23/01/2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"