Retallades.

Després d’un part de quadrigemins i un atur exhaurit va decidir fer-se la vasectomia. Ja l’avisarem, li van dir. També el van advertir que, amb les retallades, la seva operació anava per llarg. Que no era prioritàriament preocupant anar pel món multiplicant la població per quatre. Com que l’economia familiar també feia aigües, l’home va substituir els caputxons de cautxú per la marxa enrere. Però amb l’embranzida d’una mala reculada  va topar de morros contra la capçalera del llit i va partir-se l’envà nasal. A urgències van narcotitzar-li la nàpia i van afegir-lo a la llista d’operables. I que no passava res si anava una temporada pel món amb el nas tort.

En endavant, l’home i la dona (perquè tot ho acordaven conjuntament) van decidir que evitarien nous ensurts retenint, l’home, el fluid seminal. A força de contenir líquids làctics, a l’individu se li va rebotir el baix ventre, se li va estroncar l’orinera i va enfebrar. Observades les analítiques de sang i orina, el diagnòstic de l’uròleg va ser clar: operar. Però primer calia posar-se a la cua dels panxuts, arrenglerar-se pel diàmetre i el volum, i demanar tanda al quiròfan.

Quan a l’últim van avisar-lo ja no va caldre fer-li cap vasectomia ni intervenció prostàtica. A causa d’una prostatitis crònica i aguda, de pronòstic irreversible, s’havien esvaït coit i erecció. Pel que fa a l’envà nasal, el sentit comú aconsellava deixar-ho córrer. Amb el temps transcorregut la fractura, bé que al biaix, s’havia soldat com un roc. D’altra banda, arribat el moment, que no trigaria a arribar, un nas aplanat sempre permet un tancament més folgat de la caixa. Que no passava res anar els darrers dies pel món amb el nas girat i el ventre massa gros. I és que, com diu la dita, el temps ho cura tot. I a més a més de franc.

Jordi Estrada