El llenguatge polític.

El poder utilitza el llenguatge dels mitjans de comunicació i aquest llenguatge per definició és emocional. Un missatge electoral efectiu no pot tenir més de 15 paraules. Per això, s´elimina el diàleg, el contrast lliure d´opinions imprescindible perquè la raó democràtica trobi els seus arguments. Només se´ns ofereixen apel·lacions a l´emoció populista amb missatges curts, els únics possibles en televisió, adreçats a les teves entranyes, no a la teva ment.

Demano al ciutadà que voti amb el seu cervell, no amb les seves emocions, però el que és cert és que per a la majoria al final, el vot el decideixen no les seves raons, sinó les seves emocions. En la dinàmica diària del poder, la informació se substitueix per l´eslogan i l´argument per la histèria. Per exemple: ¡Saddam és una amenaça per al món! ¡Vigileu amb les armes de destrucció massiva! ¡Estem en perill! Les pulsions que ens conduïren a la guerra d´Irak eren emocionals i populistes. El raciocini feia nosa.

Giuliano Amato, entrevista de Lluís Amiguet en La Vanguardia , 3/02/2004