Xindongus.

by Mikel Jaso

Imaginem quatre sabatetes, arrodonides, i cadascuna amb un fregall a les soles. De què pot servir un objecte tan surrealista? Molt fàcil: per calçar el gat i aprofitar perquè ens fregui el pis.

Això és un xindogu. El xindogu és un concepte japonès. En essència és un objecte inventat amb l'esperança que aporti alguna millora a la nostra vida quotidiana, però que esdevé un fracàs total, risible per absurd. Al Japó es prenen molt seriosament l'art del xindogu, com ho demostra que fins i tot els han definit a través de deu manaments.

Vet aquí alguns xindogus gloriosos. Un refredador automàtic d'aliments, que s'anuncia amb el reclam "Un nou estri per a la gent que té pressa a l'hora dels àpats!", i que consisteix en una cullera amb un miniventilador incorporat al mànec. (Se suposa que el ventilador refredarà la sopa.) Un altre xindogu, deliciós, és la màscara per a peixos morts. Segons l'inventor "permet tallar el cap del peix amb un trauma emocional mínim". A la cuina molta gent no suporta veure els ulls d'un peix mort. El xindogu en qüestió és una bossa negra on encabir el cap dels lluços morts, que així no ens esgarrifaran. També tenim la màscara per a fumadors irredempts, amb l'enunciat "Per què hem de fumar només una cigarreta quan en podem fumar catorze?" Es tracta d'una màscara que tapa la boca i el nas, però amb catorze orificis per introduir-hi catorze cigarretes enceses. El pal de golf assecador no és tan insà, però tampoc no és gaire més útil. La idea és inserir pinces d'estendre a un pal de golf... i estendre-hi roba. Mentre vostè juga, i gràcies al moviment oscil·lant del pal, la roba s'anirà eixugant. En fi, el llistat seria infinit, però no vull acabar sense els draps adhesius per a pantalons masculins. Tothom sap que quan els homes renten plats, o simplement es renten les mans, mai no busquen tovalloles: es duen les mans mullades al cul i se les eixuguen refregant-les per les natges. En el dubtós cas que vostè vegi algun senyor amb draps rectangulars adherits a les natges, és que ha confiat en aquest xindogu.

La inutilitat té una història. Fa un milió d'anys va existir un simi que va tenir una idea tan útil com posar-se dempeus. Però aquestes genialitats solitàries ens fan oblidar que en algun moment, també fa un milió d'anys, algun individu va intentar matar un mamut tirant-li escopinades als ulls. Per això mateix ens podem preguntar: ¿com és possible que la inutilitat no hagi desaparegut, esclafada pel pes de la història? (O del mamut.) Ben al contrari, al nostre món les inutilitats proliferen com bacteris en un iogurt. Avui en dia hi ha més objectes inútils, conceptes inútils i, si m'ho permeten, més individus inútils que mai.

El fet que un moviment com el xindogu, a mig camí del hobby i el sectarisme, fos obra i creació dels japonesos s'ha fet servir com una explicació racista del seu origen. Segons aquesta idea, les societats més rígides i jeràrquiques, com la japonesa, fan servir l'absurd i allò risible com a vàlvula d'escapament del constrenyiment social. Però si ho pensem bé, el primer gran inventor de xindogus no va ser un japonès, sinó un occidental: Leonardo da Vinci. Segons totes les biografies de Leonardo, ell va ser l'inventor primigeni de l'helicòpter, el submarí, l'avió i el paracaigudes. Ah, i com que era un geni, i a més humanista, també va inventar uns precedents de les metralladores, els carros de combat i els llançaflames de combat. Però si és així, ¿com és que tots els que van intentar volar, o submergir-se, amb els invents de Leonardo van acabar morts per esclafament o per asfíxia?

Mirin, del que podem estar segurs és que a Catalunya tenim les pel·lícules d'Albert Serra, l'exalcalde Hereu, les cançons de Manolo Escobar i les lletres de les cançons de Manolo Escobar. Tenim el canal de televisió Alfa-Omega, de programació exclusivament religiosa però que no mira ni Déu. Tenim la botiga del Parlament (ho han llegit bé, el Parlament de Catalunya té botiga pròpia: www.parlament.cat/web/parlament/botiga ). ¿De debò hi ha algú amb prou mal gust per comprar clauers, davantals i fins i tot cava (!) amb el logotip del Parlament?

A Catalunya tenim 1.000 economistes que l'encerten menys que el mag Fèlix, tenim 10.000 tertulians que sempre donen la raó als 1.000 economistes. Ah, sí, i al govern tenim un partit polític que com a súmmum del seu programa electoral va erigir la promesa d'un concert fiscal amb Espanya, ara, precisament ara, que el PP està a punt de treure una majoria superabsoluta. Sisplau, no es riguin dels japonesos.

Albert Sánchez Piñol, Elogi de la inutilitat, Ara, 30/09/2011