Conversa d´estiu caçada al vol.

Al peu de les escales exteriors dels Multicinemes Bages, dos adolescents devoren una paperina de crispetes al sol. Mentre crispetegen a boca plena i  xarrupen d’una llauna de Coca-cola,  s’expliquen somnis i misèries.

-         Em fotrà pal tornar a l’insti, però és lo que hi ha. És qüestió d’aguantar un any més i a prendre pel sac tota la penya de profes, amb les seves cares de sobrats i les palles mentals.

-         I després, què penses fotre? Jo faré un cicle… com que no hi ha curro…

-         Passo de continuar fent el gilipolles. Jo m’apunto a l’exèrcit. Falta gent i paguen de collons.

-         Com a soldat ras? Si tens estudis et poden donar fins a tres estrelles Michelin, que és com ser coronel o més…

-         Mira que ets burro! Les estrelles te les donen quan hi ha una guerra i tu en mates més que els altres. Com a mínim vull arribar a ser cabo mayor! La pega és que no pots tenir família. Com que sempre vas de missió en missió. I jo vull tenir fills. Sis. Tots tios. I tu, voldràs tenir nanos, tu?

-         Per què? Per què un dia hi hagi un espetec d’òsties i un pringat com tu es pengi tres medalles Medellín a costa de pelar-me la prole? Passo, tio!

-         L’avantatge és que, com que no ets mai a casa, pots anar de putes sempre que vols. M’han dit que amb el carnet de l’exèrcit no t’ho fan gratis, però casi.

-         Si no fos que hauràs de pringar i dir sempre “sí, senyor!”, fer el que et manin, llevar-te a cop de pito, dutxar-te cada dia, anar sempre pelat al zero…

El jove aspirant a legionari s’hi repensa. Fa rebotre la llauna contra el terra, s’aixeca i l’esclafa amb el peu. Com si el peu del destí acabés d’aixafar el seu bell somni d’una tarda d’estiu.

-         Quin cicle dius que faràs? Al capdavall, la Bibi també m’ho fa, quan vull i de franc, i ningú diu que m’hi hagi de casar… Què s’han cregut? A mi no em rapa ni la teva germana en calces… Per cert, saps si ha quedat amb algú, aquest vespre?

Jordi Estrada