Els amics de l´Anglada.
Així com als anys vuitanta l’actual president del grup municipal de PxP a l’Ajuntament de Manresa, Alberto Pericas, va triar que els seus enemics eren els independentistes, ara és el torn dels immigrants, especialment si són nord-africans. Per això no ha d’estranyar ningú que en el seu Facebook ironitzi sobre el noi magrebí que, havent estat detingut per la policia per no disposar dels papers en regla, ha mort fa uns dies arran d’un intent de suïcidi que l’ha mantingut en coma durant cinc setmanes. Segons el regidor, “la mort del Marrakchi és una despesa menys per a l’erari públic”, comentari que ha engrescat altres esbirrets a dir-ne encara de més grosses.
Què li fa celebrar sarcàsticament a l’Animal, sobrenom amb què era conegut Pericas en els seus vells temps d’intimidador d’independentistes, la mort de qui en un gest desesperat va decidir penjar-se? Què en sabia l’Alberto del Mustapha per desitjar-li que “Alà l’aculli al seu si”? Doncs que era moro. Vols més raó de pes?
Una vegada has decidit qui són els teus enemics, tant és com es diguin i què hagin fet o deixat de fer. Perquè una vegada has construït l’Enemic, l’únic que compta és trobar la manera de destruir-lo, ja sigui fomentant-ne la por o la repugnància.
N’hi ha que no poden viure sense amics i n’hi ha que, com Pericas, Anglada i els seus simpatitzants, necessiten viure amb la fòbia de l’enemic al cos. Acusaran els immigrants de no integrar-se, però mai no contribuiran a integrar-los. Els acusaran de bruts, sorollosos, incultes, mafiosos i ganduls, però si convé se’n serviran, com va fer Franco, que va utilitzar-los com a carn de canó en la seva guerra civil. Fins i tot quan trien amics, els trien per treure’n profit i, en acabat, convertir-los en indesitjables. Si no és que, com vaig sentir dir a un votant de Plataforma un dia, els marroquins que van lluitar amb Franco eren “moros dels bons”.
Comentaris