Nicholas Carr: "la tecnologia no és neutral, canvia les normes i influeix en les nostres eleccions".
-Internet ens incita a buscar el breu i el ràpid i ens allunya de la possibilitat de concentrar-nos en una sola cosa. El que jo defenso en el meu llibre és que les diferents formes de tecnologia incentiven diferents formes de pensament i per diferents raons Internet encoratja la multitasca i fomenta molt poc la concentració. Quan obres un llibre et aïlles de tot perquè no hi ha res més que les seves pàgines. Quan encens l'ordinador t'arriben missatges per tot arreu, és una màquina d'interrupcions constants.
Tu pots triar el teu temps i formes d'ús, però la tecnologia incita a comportar-te d'una determinada manera. Si en el teu treball els teus companys t'envien trenta correus electrònics al dia i tu decideixes no mirar el correu, la teva carrera patirà. La tecnologia, com va passar amb el rellotge o la cartografia, no és neutral, canvia les normes socials i influeix en les nostres eleccions.
- Llegir llibres probablement sigui menys natural (que la diversificació de l´atenció a la que condueix la Xarxa), però a canvi assolim una valuosa capacitat d´utilització de la nostra ment que no existia quan havíem d´estat costantment alerta davant l´exterior molts segles abans. Potser no hauríem de tornar a aquest estat primitiu si això ens fa perdre formes de pensament més profund.
-... la capacitat de compartir s'ha multiplicat tot i que abans també ho fèiem. El que passa amb Internet és que l'escala, a tots els nivells, es dispara. I sens dubte hi ha coses molt positives. La Xarxa ens permet mostrar les nostres creacions, compartir els nostres pensaments, estar en contacte amb els amics i fins i tot ens ofereix oportunitats laborals. Cal no oblidar que l'única raó per la que Internet i les noves tecnologies estan tenint tant efecte en la nostra forma de pensar és perquè són útils, entretingudes i divertides. Si no ho fossin no ens sentiríem tan atrets per elles i no tindrien efecte sobre la nostra forma de pensar. En el fons, ningú ens obliga a utilitzar-les.
-L'essència de la llibertat és poder escollir a què vols dedicar la teva atenció. La tecnologia està determinant aquestes eleccions i per tant està erosionant la capacitat de controlar els nostres pensaments i de pensar de forma autònoma. Google és una base de dades immensa en què voluntàriament introduïm informació sobre nosaltres ia canvi rebem informació cada vegada més personalitzada i adaptada als nostres gustos i necessitats. Això té avantatges per al consumidor. Però tots els passos que donem en línia es converteixen en informació per a empreses i governs. I la gran pregunta que haurem de contestar en la propera dècada és quin valor li donem a la privacitat i quanta estem disposats a cedir a canvi de comoditat i beneficis comercials. La meva sensació és que a la gent li importa poc la seva privacitat, almenys aquesta sembla ser la tendència, si continua sent així la gent assumirà i acceptarà que sempre estan sent observats i es deixarà empènyer més i més encara cap a la societat de consum en detriment de beneficis menys mesurables que van units a la privacitat.
-Crec que ens encaminem cap a una societat més semblant al que va anticipar Huxley a Un món feliç que al que va descriure Orwell a 1984. Renunciarem a la nostra privacitat i per tant reduirem la nostra llibertat voluntària i alegrement, per tal de gaudir plenament dels plaers de la societat de consum. Tot i això, crec que la tensió entre la llibertat que ens ofereix Internet i la seva utilització com a eina de control mai es resoldrà. Podem parlar amb llibertat total, organitzar-nos, treballar de forma col•lectiva, fins i tot crear grups com Anonymous però, alhora, Governs i corporacions guanyen més control sobre nosaltres en seguir tots els nostres passos en línia i en intentar influir en les nostres decisions.
-Al meu entendre, ens estem dirigint cap a un ideal molt utilitari, on l'important és l´eficiència més que el processament d´informació i on deixa d'apreciar-se el pensament contemplatiu, obert, que no necessàriament té una finalitat pràctica i que, tanmateix, estimula la creativitat. La ciència parla clar en aquest sentit: l'habilitat de concentrar-se en una sola cosa és clau en la memòria a llarg termini, en el pensament crític i conceptual, i en moltes formes de creativitat. Fins i tot les emocions i l'empatia necessiten temps per ser processades. Si no invertim aquest temps, ens deshumanitzem cada vegada més. Jo simplement em limito a alertar sobre la direcció que estem prenent i sobre el que estem sacrificant al submergir-nos en el món digital. Un primer pas per escapar és ser conscients. Com a individus, potser encara estiguem a temps, però com a societat crec que no hi ha marxa enrere.
Nicholas Carr, Un mundo distraído, extracto entrevista de Bárbara Celis, Babelia. El País, 29/01/2011
http://www.elpais.com/articulo/portada/mundo/distraido/elpepuculbab/20110129elpbabpor_3/Tes?print=1
Comentaris
Sempre he sentit que les vídeo consoles i l’ordinador perjudiquen al nen en el seu rendiment escolar. La qüestió és que la majoria dels infants se senten atrets per aquests objectes tecnològics perquè els troben divertits. Malgrat tot, molts pares, encara pensant que fan malament, compren la vídeo consola o l’ordinador als seus fills. Nombrosos estudis però, confirmen tot el contrari...
Per una banda trobem la postura de Nicholas Carr, que la classificaríem en els punts de vista de que la tecnologia disminueix el rendiment escolar i la mitjana intel•lectual, i per tant el QI. Aquest, com a argument principal per demostrar la seva idea, ens diu que la tecnologia en controla i ens obliga a comportar-nos d’una determinada manera, fins arribar al punt d’erosionar el control dels nostres pensaments i de pensar de forma autònoma. Aquesta idea l’expressa clarament en la següent frase ” La tecnologia, com va passar amb el rellotge o la cartografia, no és neutral, canvia les normes socials i influeix en les nostres eleccions.”. Malgrat tot, les seves crítiques estan centrades en Internet. Carr ens diu que Internet ens potència la multi tasca, però que a la vegada disminueix la nostra concentració, cosa que no passaria si dediquéssim tota la concentració en llegir o escriure un llibre. També insisteix en la facilitat de trobar informació per la quantitat de xarxes i bases de dades per compartir que es troben a Internet, però que contràriament disminueix la nostra privacitat, encara que la societat estigui disposada a perdre-la. No obstant, també diu que Internet té efectes positius, com la diversió que et pot proporcionar. Finalment, acaba dient que la societat ja està massa tecnificada com per intentar canviar la situació, dient “Jo simplement em limito a alertar sobre la direcció que estem prenent i sobre el que estem sacrificant al submergir-nos en el món digital. Un primer pas per escapar és ser conscients. Com a individus, potser encara estiguem a temps, però com a societat crec que no hi ha marxa enrere”.
Per altra part trobem la postura de Steven Johnson, que al contrari de les idees de Nicholas Carr, defensa que les noves tecnologies afecten el rendiment escolar i en l’augment de la mitjana intel•lectual o del QI. Per argumentar les seves idees, aquest ha utilitzat l’argument de l’efecte Flynn, que consisteix que en el pas del anys la dificultat dels test de QI havia augmentat a causa de factors ambientals, el que vol dir que qui treia una puntuació qualsevol en el QI va 80 anys enrere, si el fes ara aconseguiria una puntuació molt més baixa. Per tant a partir d’aquí, i després de diverses observacions y recerques, s’ha arribat a la conclusió que el factor ambiental que fa que augmenti el QI és l’entorn tecnològic, que ha anat augmentar al llarg dels anys. Per això, Steven Johnson diu que les noves tecnologies, com Internet o els videojocs, et plantegen constantment problemes que has de resoldre, i en la majoria de vegades en un temps límit.
Per tant, una vegada haver exposat les dues oposades idees, podem observar que el QI es adquirit i no heretat, encara que alguns experiments demostren el contrari. Malgrat això, sempre es plantejarà la qüestió que si es pot confiar en el QI o no, ja que hi ha molts que defensen el test en contraposició a d’altres que no hi estan d’acord. El que està ben clar és que la tecnologia augmentarà i és sofisticarà al llarg dels anys, i per tant, continuarà deixant nombrosos debats sense resposta comuna.
La primera de totes és la que defensa Nicholas Carr. Aquesta refusa la utilització de la tecnologia, ja que aquesta faria que el rendiment escolar i el coeficient intel•lectual baixés. Carr per donar força a la seva opinió i argument ens explica que les tecnologies ens controlen i poden arribar a influir-nos en les nostres eleccions. L’aspecte que Carr més parla és el d’Internet, perquè ell assegura que ens fa disminuir la nostre concentració ja que et sents atreta per ella perquè conté la “multitasca”, i en canvi amb un llibre no. Alhora critica que cada vegada més la nostra privacitat va disminuint perquè es poden trobar a les diferent xarxes socials o similars.
L’altre opinió és la del expert Steven Johnson, que és totalment oposat a Carr. Johnson defensa que la tecnologia fa que augmenti el rendiment escolar i també el coeficient intel•lectual, basant-se en l’argument de l’efecte Flynn. L’efecte Flynn demostra que a mesura que ha anat passant el temps, els test de coeficient intel•lectual van sent cada vegada més difícils. Per poder treure una bona qualificació s’ha esbrinat que els factors ambientals poden ajudar a que el resultat intel•lectual sigui millor. L’únic factor ambiental que ajuda, segons l’efecte Flynn, és l’entorn tecnològic. Per això Johnson defensa la tecnologia, ja que ell pensa que la tecnologia et plantegen un problema, i per solucionar-ho has de pensar-hi ràpidament.
Per finalitzar, només he de dir que moltes persones no creuen en els resultats del coeficient intel•lectual. I que aquest coeficient és hereditari com es demostra en un experiment realitzat a nens on hi havia un seguit de factors ambientals que demostraven que no influïen per res, com per exemple els següents: vivien en les mateixes cases, tenien la mateixa educació, rebien la mateixa dieta alimentària, tenien el mateix tipus de tecnologia.
El coeficient intel•lectual, un gran frau o una gran realitat?
1 Batxillerat A
Avui dia les tecnologies modernes són molt importants per el dia a dia de cada persona, això fa que avui dia tothom tenim la necessitat de viure amb internet ja que aquest per alguna cosa o una altre ens atrau i per alguna cosa o altre quasi cada dia el tinguem que visitar com per exemple l'internet.
Com diu Carr en el text que totes les tecnologies tenen alguna cosa que et fan baixar el teu rendiment acadèmic o també treballador si es el cas de que estigui treballant, però avui dia hi ha uns estudis que s'han fet que diuen tot el contrari a la teoria de Carr.
Carr diu que utilitzar aparells com per exemple videoconsoles o internet empitjora el rendiment de les persones, això fa que Carr refusi tota la nova tecnologia ja que ell diu que aquestes tecnologies ens tenen controlats i ens poden arribar a influir molt. Carr fica l'exemple de l'internet ja que ell diu que internet ens desconcentra i no ens deixa treure tot el partit a la nostra ment.
L'altre opinió que hi ha és la que té Steven Jhonson, que es totalment el contrari al que té Carr, ja que Jhonson es basa en que aquestes tecnologies noves ens fan ser mes llestos ja que ell reitera l'argument de l'efecte Flynn, aquest efecte ens indica que a mesura que va passant el temps, els testos de coeficient intel·lectual són més difícils ja que augmentaven les notes i els han anat complicant cada vegada més.
Steven diu que l'únic factor segons l'efecte Flynn, és l'entorn tecnologic això és a dir les noves tecnologies com l'internet o les videoconsoles per exemple.
Carr diu que arà mateix això, si una persona no li fa molt cas i està en un lloc on mana la tecnología i s'ha d'estar pendent d'ella, pot perillar fins i tot la teva carrera.
Amb això que diu ell, dona ha entendre que per una banda la tecnologia baixa el rendiment dels estudiants i treballadors, però que per altra banda, puja la seva intel·ligència.
Carr refusa la utilització de la tecnologia ja que com bé diu, baixa el rendiment escolar dels estudiants i el rendiment dels treballadors a les empreses, ja que això, estar connectat durant molta estona i fins tard, crea una sèrie de problemes, com per exemple anar-se a dormir tard, ja que al dematí següent tens son i possiblement no estiguis per la feina ni prestis atenció.
Amb estudis s'ha esbrinat com la tecnologia millora el nostre rendiment intel·lectual.
També diu que llegir llibres pot ser bo però arà és menys natural, ja que l'atenció la capta la Xarxa.
Com diu ell: "Quan obres un llibre et aïlles de tot perquè no hi ha res més que les seves pàgines. Quan encens l'ordinador t'arriben missatges per tot arreu, és una màquina d'interrupcions constants".
En una frase que esmenta Carr jo hi estic d'acord, és aquesta: "Però tots els passos que donem en línia es converteixen en informació per a empreses i governs". En aquesta frase fa com un crítica, perquè com diu ell, tot el que nosaltres busquem per Internet, a les pàgines que entrem i lo que fem, tot això ho estan controlant els empresaris i el govern. Aquesta acció controlada deixa menys llibertat a la vida privada de les persones i se senten controlades per una organització que li controla pas per pas, encara com diu: "La meva sensació és que a la gent li importa poc la seva privacitat, almenys aquesta sembla ser la tendència, si continua sent així la gent assumirà i acceptarà que sempre estan sent observats i es deixarà empènyer més i més encara cap a la societat de consum en detriment de beneficis menys mesurables que van units a la privacitat", la gent no fa cas d'això i cada vegada l'importa menys.
Steven Johnson té una opinió molt diferent que la de Carr, és contraria a la d'ell.
Johnson defensa la seva teoria, i és que les noves tecnologies augmenten el rendiment escolar i el coeficient intel·lectual, ell es basa en l'efecte Flynn, el filòsof americà i activista de drets civils, que demostra que segons passa el temps, els tests són més difícils ja que el coeficient intel·lectual de cada persona puja, ho demostra dient que l'ambient influeix en això i es l'entorn tecnològic.
James Flynn demostra com el QI és adquirit, ja que els cervells dels nens quan surten de les escoles són posats a prova constament per nous mitjans audiovisuals i tecnològics.
I amb aquesta teoria, la tecnologia com que amb el pas del temps va millorant i això voldrà dir que el QI de les persones també anirà augmentant.
Aitor Pradas Veredas
1r Batxillerat "A"
L’autor defensa que l’aparició del llibre va permetre el desenvolupament d’un pensament concentrat i reflexiu. També que la multi tasca pròpia de la xarxa genera un comportament superficial. Crec ambdues reflexions són correctes.
El problema resideix en que sembla que la societat massivament tria aquesta nova forma de coneixement i sobre tot, de comunicació, sense gaires reflexions. No només rebem informació, sinó que lliurem la nostra. En cert sentit és com deixar casa nostra oberta de bat a bat.
L’autor creu que el comportament basat en el mínim esforç, i en valors superficials i sovint “exhibicionistes” ens lliuren a les mans del Gran Germà. Probablement sigui cert, però hi ha una gran diferència a èpoques passades, quan la majoria de la població vivia en la ignorància i sotmesa al poder generat pel coneixement d’una minoria?
L’ideal seria poder fer servir tots aquest instrument per a desenvolupar totes les nostres capacitats. Mantenir la consciencia i els valors d’individualitat i privacitat, alhora que gaudim d’entreteniment i capacitat de comunicació.
Crec que realment aquesta xarxa oberta ens deixa veure coses que ja hi eren. El preocupant crec però, és que determinades actituds siguin ara pràcticament un valor. La ignorància i la incultura ja no són una vergonya perquè tothom té un altaveu per a cridar.
1r BAT A
Segons Carr, les noves tecnologies encoratgen la multitasca i fomenta poc la concentració. Això es degut a que els ordinadors o els videojocs són unes maquines que estan plenes d'interrupcións, són divertides i t'hipnotitzen per tal de a l'hora de fer les teves prioritats, la teva ansia tecnologia escull la tecnologia. Lleguir, es una valuosa capacitat d'exercir la nostra men i tenirla sempre desperta i no atordida per les distraccións. Penso que es molt bo lleguir a paper, per diferents motius com: no cansa tan la vista, no tens distraccions, en principi estas mes concentrat... pero tot hi així, tot això es relatiu, vui dir, ja persones, incluinme a mi, que a l'hora de fer les nostres obligacions o lleguir algun article o fer treballs, no busquem informacio en llibres, sino directament a la xarxa, i això es una equivocació, la xarxa ens anula la nostra capacitat de controlar i pensar de forma autònoma.
Vivim en una societat minada de comoditats, la xarxa, ens o dona tot o gairebe tot fet. Ho podem trobar gairebe tot, qualsevol cosa, a mes em de tenir en compte que si tu o veus, qualsevol tambe o pot fer-ho, no hi ha privacitat ninguna, tothom o sap tot i de la mateixa manera.
Segons Huxley, en el seu llibre "Un món feliç", parla del cami que a escollit la societat. Venem la nostra privacitat, reduin així la nostra llibertat voluntària i total, aconseguim els plaers que vol una societat de consum. Això ja no ho podrem cambiar, ningu fara el pas, no ens interesa, tot el que em creat, el que em inventat, descovert, desenvolupat, tot, esta lligat a les tecnologies, a la xarxa.
Cada cop som menys persones, mentalment, estem començan a deixar de pensar de forma autònoma i a deixar que ens portin a on volen.
Nicholas Carr argumenta que és un error implantar de forma excesiva les tecnologies ja que afecta el QI i al rendiment escolar, idea que personalment recolzo, Steven Johnson defensa totalment el contrari, diu que augmenta el QI i el rendiment escolar basant-se en l’efecte Flynn demostra que a mesura que ha anat passant el temps, els test de coeficient intel·lectual van sen cada vegada més difícil. Per poder treure una bona qualificació s’ha esbrinat que els factors ambientals poden ajudar a que el resultat intel·lectual sigui millor.
En definitiva, s'ha de avançar i millorar de manera moderada, per aconseguir no crear una societat exhibicionista i superficial com bé he dit anteriorment.
La condició humana no es pot desvincular del context social en que es desenvolupa, per tant, una societat en que continuament es fa ús del sistemes computacionals el que fa es que a mida que es desenvolupi aquesta tecnologia el nombre de persones creixi en relació d'aquesta.
D'aquesta manera si preguntem si la tecnologia té impacte dintre de la vida d'una societat, sense dubtes, diríem que sí, ja que els canvis tecnològics suposen també un canvi social.
En aquest text, Nicholas Carr, el que fa es presentar d'alguna manera el paper que juga aquesta tecnologia en la vida quotidiana de les persones , fent referència a una de les paraules més dites dintre dels últims anys: Internet, el gran aliat ja de tot estudiant de tot treballador i en resum de tot aquell que ha fet de la tecnologia el seu company inseparable.
Internet està revolucionant el món i sobretot ha canviat els esquemes tradicionals de fer les coses hem passat de llibres o de correus a tenir tot un seguit d'informació que es troba lliure a la xarxa i que a més ha assolit en poques paraules el nostre treball, ara es aquesta xarxa la que fa búsquedes, la que ens dona milers de resultats i que ens esta limitant a l'hora de fer les coses.
La seva capacitat i la gran varietat que ens ofereix ha fet de tots nosaltres titelles que es limiten a fer búsquedes ràpides que en part constitueixen un font de recursos informatius i de comunicació fàci sense la necessitat de moure'ns. Sigui on sigui sempre i a milers de kilòmetres de distància Internet ens permeteix fer ús dels seus recursos que es troben fàcilment disponible però que a la vegada no es deixen veure la cara oculta de la red, ara ja d'abast mundial.
Internet constitueix una font interminable de recursos que ens està encaminant a una altre societat, una en que la nostra forma de pensar té a veure amb la tecnologia i que a més com bé diu Nicholas fa que siguem una societatasemblant a la descrita per Huxley en aquest cas, la tecnologia com a principal subministrador de informació i de resolució dels nostres problemes.
Ara la tecnologia ens posa la vida fàcil i en conclusió la societat viu d'aquesta manera bé s'ha adaptat i ha viajat sense limits pels racons més insòlits amb tan sols un clic.
Porque hoy en dia nuestra sociedad no le gusta pensar, cada vez le cuesta mas concentrarse en una sola cosa, y con las tecnologias que hay fomentan menos la concentracion.
Pero cada vez que utilizamos estas tecnologias nos esta vigilando, estan vigilando casa pasa que hacemos y dejamos de hacer.
Vivimos en una socedad que tenemos muchas comodidades, en la red nos dan todo echo, por ejemplo; queremos buscar trabajo, la red nos da la posibilidad de conseguirlo, queremos buscar algun trabajo para el instituto, la red lo tiene todo.
En conclusion nos tenemos que ir adaptando poco a poco a las tecnologias, pero siempre y cuando no abusar de lo que tenemos.
Des del meu punt de vista, les
noves tecnologies ajuden a les persones en molts sentits ja que tenim al nostre abast molta informació que abans era impensable tenir, i per tant, ens fa les coses més fàcils que antigament, això pot ser positiu o negatiu depèn de com t'ho miris ja que podem acomodar-nos massa. El que està clar és que els anys corren i que cada vegada ens modernitzem més i la societat va canviant així que en un futur mai se sap el que pot passar o les conseqüències que patirem.
LAURA RODRÍGUEZ
1r Batxillerat "A"
Com ja sabem des de fa anys enrere, la tecnologia ha anat cada vegada més assolin un paper més important en la nostra societat.
Des de sempre sha dit que internet que sería el medi de comunicació, informació...que la majoria dels joves utilitzen, està atreient d'una manera o altre a les persones.
Podirem calificar-li numerosos avantatges, per exemple pots estar xatejant amb els teus amics, pots veure videoclips, escoltar música buscar informació, divertir-te. En definitiva
te unes qualitats positives i unes de negatives respecte l'ús. Per exemple molta gent té la necessitat d'accedir a internet per cercar informació, per que gràcies a les seves característiques, pot trobar la informació que sol·licita d'una manera ràpida i còmode sense havert-te de trencar el cap buscan-la, i altres creuen que té més profit buscar informació en un llibre o una enciclopèdia perquè dessarrolles més la ment. Respecte aquest debat tenim les seguents opinions.
La teoría que té Nicholas Carr, es basa, en que aquesta nova tecnologia està perjudicant a la mentalitat de les persones, la forma de pensar, la nostra concentració, la manera de assolir coneixements...
També està influint al rendiment acadèmic o escolar dels estudiants, fa que el seu quoficient intel·lectual disminueixi, i en un futúr pot perjudicar a la seva carrera o si treballa al seu rendiment treballador.
Carr també ens explica que cada cop més la tecnologia ens està invaint en las nostra vida, (com per exemple alhora de triar eleccions.
Per l'altra banda trobem a Steven Johnnson, que la seva opinió és oposada a la de Carr.
Ell diu que internet fa que augmenti les nostres capacitats i que es dessarrollen els nostres coneixements, i conseqüenment que augmenti els nostre rendiment escolar.
Steven formula la seva opinió basant-se en l'argument de Flyn, el qual per poder truere una bona qualificació, s'ha esbrinat que els factors ambientals, com per exemple el tecnològic, poden ajudar a que el resultat intel·lectual sigui excel·lent.
Per aquest motiu defensa la tecnologia.
En conclusió, respecte les dues opinions podriem dir que el
quoeficient intel·lectual és adquirit i no heredat, tot i que diversos experiments realitzats demostren tot el contrari.
La que defensa Nicholas Carr és que a causa de les noves tecnologies els nens baixen el seu rendiment escolar, encara que jo penso que també els inculquen molt l’ordinador i les pagines webs per fer molts treballs i que ja esta bé que ho facin, però moltes vegades ja es fa pesat.
L’altre opinió és la de Steven Jhonson que diu que els nens es tornen més llestos per exemple fent servir Internet ja que ell reitera l'argument de l'efecte Flynn, jo crec que no es que els nens es tornin més llestos si no que poden aprendre alguna cosa fent servir Internet (per exemple).
Crec que esta bé que els joves facin servir les noves tecnologies sempre i quan no abusin d’elles.
Jennifer Garcia Navarro
1 de Batxillerat A
1º Batxillerat A
Sin duda, la tecnología ha tenido un gran impacto en la sociedad. La tecnología ha marcado tendencias, modas y sucesos en distintos lugares. Podríamos decir que se considera un impacto social porque los cambios tecnológicos significan también, cambios sociales. Este impacto ha afectado de una forma positiva y negativa en el desarrollo social y la evolución de toda la humanidad.
Según Nicholas Carr, dicho impacto,dicha tecnología, ha tenido y sigue teniendo un impacto negativo en la sociedad ya que ésta dificulta la capacidad de aprendizaje de la humanidad en si. Considera que la tecnología es capaz de manipular la mentalidad de la gente y utilizarlo como sea deseado. Carr afirma que las tecnologías de hoy en día, sea cual sea a la que nos refiramos, invaden nuestro tiempo, invadiendo también así nuestra mente perjudicándonos y quitándonos concentración y rendimiento académico.
Por otro lado, tenemos la opinión completamente distinta de Steven Johnnson que apoya la teoría de que la tecnología ha afectado de forma positiva a la humanidad en si. Johnnson afirma totalmente seguro de que el uso de la tecnología aumenta el Coeficiente Intelectual de las personas ya que estas poniendo en práctica tu mente. Él cree que usando las tecnologías actuales que hay en el mundo, estás haciendo que se desarollen tus sentidos y tus capacidades.
Desde mi punto de vista, estoy con la opinión de los dos pero de una forma moderada. Es decir, creo que las nuevas tecnologías nos ayudan a practicar la mente, y a ejercitar nuestras capacidades para así mejorar pero si le das el uso adecuado y moderado de dichos utensilios tecnológicos; es bueno tener tecnología en tu vida cotidiana y utilizarla de tanto en tanto, pero no muy excesivamente, porque ahí es cuando empiezas a perjudicar a tu mentalidad y puedes perder facultades, porque al acostúmbrate a las comodidades de las tecnologías, no sabrás hacer nada sin ellas.
I els videojocs ajuden a això ... són una infinitat d'imatges i efectes per tot arreu on se'ns recompensa cada dos per tres. De nou la recompensa ràpida, no pensem en un futur, cada cop som menys capaços de pensar a llarg termini, ens tenen distrets amb tanta imatge per aquí i per allà (TV, publicitat, revistes, Internet, videojocs, publicitat pel carrer) estem envoltats de imatges per tot arreu.
Nicholas Carr, proposa la idea de que Internet ens fa ser més passius, que Internet ens fa mandrosos i com a conseqüència baixa el rendiment dins les aules. Resumint, l’immens flux d'informació constant que rebem, influeix les nostres accions provocant un efecte “desmoralitzador”. Realment penso que es una bajanada,no entenc a on pretén arribar aquest senyor, és cert que la massa no te criteri i es fàcilment influenciable, però ¿no ho ha sigut sempre?
Els humans som essers gregaris, i Internet es una forma de mantenir-nos en contacte senzilla i eficaç. A més a més l’anonimat que proporciona es una eina de combat que permet fer front a lleis que cada cop més, busquen controlar la població, fent servir l’excusa de voler-nos protegir de grups com Anonymous (tinc que reconèixer que admiro molt la seva feina) que volen un Internet lliure de lleis que segurament només serveixin per controlar les nostres accions i evitar una suposada pirateria moltes vegades justificable.
Steven Johnson(que apareix a l’apartat 2), defensa la importància dels aparells multimèdia, ja que moltes vegades ens fan sentir com dins d’un examen, i per superar-lo tenim que esbrinar noves estratègies, que abans no teníem que utilitzar. I encara que sembli una bajanada la rapidesa mental que s’adquireix, es pot aplicar a la vida real. L’efecte Flynn dedueix que la població a patit un augment de QI al llarg dels últims anys. Aquest augment només pot ser conseqüència del canvi tecnològic que s’ha viscut al llargs del anys.
Així doncs, van acabar concloent que el QI és una adaptació a un entorn més exigent provocat per una tecnologia, que si bé ens fa una vida més fàcil, requereix entendre-la per poder fer-la funcionar.
Nicholas Carr, refusa la idea de que millori una persona intel•lectualment i psicològicament, per el simple fet d’utilitzar noves tecnologies. Ell ens diu que no millores, sinó que empitjores, pel simple fet, de que no ens deixa concentrar en una sola cosa i ens defineix l’ordinador “ com una màquina d'interrupcions constants”. La tecnologia ens està erosionant la capacitat de controlar els nostres pensaments i de pensar de forma autònoma.
Carr ens adverteix que tota la informació personal nostra, queda allà internet i que tindríem de saber aon va i quí la utilitza,...També ens diu que sembla a ser ens assentim observats i que a la gent li emporta bastant poc la seva privacitat, mentres pugui gaudir de comoditat i beneficis comercials( plaers societat de consum). Mentres nosaltres continuem deixant la nostra informació a internet, sempre i haurà institucions governamentals i corporacions, que tindran més control sobre nosaltres i intentaran influir en les nostres decisions.
Carr es fixa en la nostra societat i veu com ara lo important és l’eficiència més que el processament d’informació. Però ens recorda que l’habilitat de concentrar-se en una sola cosa és clau en la memòria a llarg termini, en el pensament crític i conceptual. Per acabar ens diu que com a societat no hi ha marxa enrere per escapar del món digital.
A part de crítica les noves tecnologies, també reconeix que hia coses molt positives, com per exemple: que ens permet mostrar les nostres creacions, compartir els nostres pensaments, estar amb contacte amb els amics,.... i diu que la única raó per la qual l’internet i les noves tecnologies ten tant èxit es perquè són: útils, entretingudes i divertides. Jo crec que en aquesta sitació que ens a fet, de que ens agraden les noves tecnologies per la nostra manre de pensar, aquí ens esta reconeixent que un llibre per el jovent d’avui en dia i la societat en general el troben avorrit i per això ens decantem, cap a altres emocions (més fortes) i molt més divertides clarament.
Roger Pons
També es clar que l’augment del QI al llarg dels anys nomes pot ser en conseqüència al augment de tecnologia que ha experimentat la societat en relativament poc temps, d’aquí efecte Flynn .
El nostre QI està condicionat a la quantitat de tecnologia que ens envolta dia a dia però per contra, i aquí m’incloc, fer els deures a l’ordinador per a mi és un dilema una mica gran perquè cada vegada que em connecto a Internet és una bomba de distraccions a la que m’enfronto i suposo que aquí també es podria incloure una gran part dels adolescents d’avui día.
Però apart de tot això jo també vull afegir que algunes vegades tenir un ordinador amb connexió a Internet és casi imprescindible. A vegades ha passat (però aquí no m’hi poso com a exemple actualment, ja que al final n’acabes estant fart) que s’ha escampat un rumor i normalment aquest rumor passa a la les xarxes socials, és inevitable. Si la gent no hi és en el moment del rumor, aquest, el portarà problemes. La gent ha d’estar pendent del que es diu, del que es comenta, per això el poc rendiment en una feina m’entres es té un ordinador al costat.
Des del meu punt de vista, les
noves tecnologies ajuden a les persones en molts sentits ja que tenim al nostre abast molta informació que abans era impensable tenir, i per tant, ens fa les coses més fàcils que antigament, això pot ser positiu o negatiu depèn de com t'ho miris ja que podem acomodar-nos massa. El que està clar és que els anys corren i que cada vegada ens modernitzem més i la societat va canviant així que en un futur mai se sap el que pot passar o les conseqüències que patirem.
LAURA RODRÍGUEZ.